Menors lliures de mòbils

És un fenomen tan nou que ni tan sols el sé explicar amb tota la seva envergadura i complexitat. Un fenomen nou i ràpid, molt ràpid, tant que en qüestió d'hores va col·lapsar. Allò de morir-se d'èxit...

A les comarques gironines aquest fenomen s'ha accelerat precipitadament, com ho han fet d'altres de semblants en altres territoris. El moviment s'escampa i corre com la pólvora.

Us explico.
En el meu cas tot va començar aquest cap de setmana. En un grup de WhatsApp d'AFA i AMPA de secundària una persona va compartir l'enllaç d'un grup, de recent creació, anomenat "Menors lliures de mòbils a Girona".

Se'ns convidava a unir-nos-hi i quan vaig fer-ho vaig veure que ja hi havia centenars de membres, alguns dels quals amics, coneguts i saludats. Tothom vinculat al món de l'educació, ja com a docent, ja com a família.

Les adhesions no paraven, ja superaven el miler, i al final les administradores van haver de parar màquines, que el grup s'havia col·lapsat, i reorientar el moviment cap a grups comarcals de WhatsApp i un grup de Telegram.

Tota aquesta moguda, l'acceleració amb què el grup va col·lapsar, és senyal inequívoc que el tema interessa i preocupa, i molt, a docents i famílies.

I el tema és si cal que posem en mans d'infants de dotze o menys anys telèfons mòbils amb accés a Internet i a les xarxes i eines socials. El debat ha pres volada, especialment a Catalunya, arran de l'emissió de la sèrie documental "Generació porno", que ha tingut la virtut (potser també el mèrit) de fer-nos caure la bena dels ulls.

Aquest problema (perquè sí, és un problema) no és exclusivament domèstic i familiar, també és social per la pressió social que senten les famílies per tal que els seus fills i filles tinguin mòbil a edats cada vegada més prematures, també per la manca de restriccions a l'accés a continguts inapropiats (sexe, violència, jocs, etc.).

El debat també és per l'ús de les pantalles i de la tecnologia en el sistema educatiu formal, un ús que ha anat variant els darrers anys i en el que els últims la tendència general ha estat una progressiva retirada de les pantalles, en benefici del llibre físic com a suport.

El moviment està prenent cos i forma, cos conceptual (ideològic també, si voleu) i forma de grups territorials que caldrà veure com s'organitzen i, sobretot, per a fer què.

El traç gruixut d'aquest "què", és endarrerir l'accés dels infants als seus telèfons mòbils, tal com recomanen alguns experts. També promoure una ESO lliure de mòbils. La força d'aquest fenomen, aquestes darreres setmanes i arreu, és espectacular, tot i que hom no pot evitar sentir-se David, contra el Goliat que volem abatre.