Escriure a mà

"Fora pantalles: cal tornar a llegir en paper i a escriure a mà".
Aquest és el titular de l'entrevista de la publicació cultural Catorze a la professora de català (també és escriptora) Àfrica Ragel. No us la perdeu, és molt interessant tot el que hi diu!

Ella ho té clar i ho defensa des de la primera resposta: "s’aprèn molt millor escrivint a mà que amb l’ordinador". També ho tenen clar a l'institut on treballa, un nou institut del municipi de Vallcarca en el que només tenen alumnat de primer d'ESO: "som set professors i hem decidit que no s’utilitzaran tablets ni mòbils. No tenim ordinadors. Hem començat el curs amb paper i boli, i m’he adonat que era necessari: no saben escriure. Amb l’ordinador sí, però a mà, no. N’hi ha molts que escriuen amb lletra de pal. Estan acostumats a teclats. És culpa de tots".

Ells comencen de bell nou i, des del principi, ja marquen una pauta: llibres en paper, i paper i bolígraf. D'altres instituts, que anys enrere havien fet una accelerada i esforç en l'adquisició de tablets, ordinadors i llibres digitals, també tornen al paper. Podria semblar una regressió, però no ho és, és una evolució positiva.

És curiosa la situació que he vist a casa: les meves filles quan estudien fan resums i esquemes a mà, fins i tot una passa a net els apunts a mà, de llibreta a llibreta. Diria que aquests darrers anys elles han escrit a mà molt més que jo.

Jo escric a mà sobretot a la feina, quan prenc apunts en reunions, o a vegades ni això; també escric cartes personals, tot i que menys de les que escrivia fa vint o trenta anys enrere, quan la meva producció epistolar era més intensiva.

Jo escric molt cada dia, per qüestions laborals i personals, i sobretot escric a l'ordinador o amb el telèfon mòbil. Escric poc a mà, potser cada vegada menys i, segur, cada vegada, ho reconec, amb més mala lletra. Si quan escrivia més prolíficament ja era de mal llegir, a vegades ara la trobo del tot inintel·ligible, ni jo me l'entenc...

Però tornem a l'educació, tornem a la mainada. Aquesta entrevista posa de relleu el que tantes famílies reclamen aquests dies en nombrosos xats de WhatsApp i Telegram, el que pregonen també molts docents: menors lliures de mòbils, cal posar fre a l'accés prematur, indiscriminat i amb poc control (a vegades sense control) de la mainada a les pantalles, un fre a casa, un fre també a les escoles i instituts.

Cal tornar a escriure a mà, i potser també tornar a jugar més al carrer, tot i que amb els carrers que tenim avui, i com els tenim avui, és missió impossible i fins i tot, tota una temeritat. Però això ja és un altre tema...