La pregunta és inevitable i arriba un moment, tard o d'hora, que tothom se la fa: què hi ha després de la mort?, hi ha vida després de la mort?
Ningú té la resposta i alhora tothom la té, i per saber-ho amb precisió i certesa absoluta, primer ens hauríem de morir, i després tornar per explicar-ho. I és possible que ni així, en tinguem resposta.
No sé després de la mort, però una vegada morts parts del nostre cos poden tenir i donar vida a través de la donació de teixits, la donació d'òrgans, una pràctica altruista encara poc estesa, però que genera un impacte prou important: l'any passat quasi 16.000 pacients es van beneficiar de la donació de teixits gràcies als 1.749 donants. En aquests casos, podríem dir que hi ha vida després de la mort.
Potser no sabrem mai si hi ha vida després de la mort, però sí que podem saber, de fet decidir, què serà de nosaltres just després de morir... I entre les decisions que podem prendre, la donació de teixits n'és una, una de les moltes decisions que podem prendre en vida sobre què ens passarà després de morir.
Entenc que no és una decisió fàcil, com tampoc ho és la donació del cos a la ciència. Més fàcil és, aparentment, decidir entre la inhumació o la incineració. La incineració ha anat guanyant terreny els darrers anys, i a Girona ja representa el 47,32% dels serveis funeraris.
És a dir, quasi la meitat de les persones que es moren prefereixen ser incinerades, les cendres de les quals és molt possible que no acabin en un cementiri, tot i que els darrers anys han anat habilitant columbaris per dipositar-les.
Cada vegada menys persones, una vegada traspassades, acaben reposant dins un cementiri i aquesta realitat es pot comprovar veient el baix percentatge de làpides noves o amb dates relativament recents, en comparació a dècades enrere.
No, els cementiris no estan en risc; de fet a la seva manera s'estan adaptant als nous costums, amb els mencionats columbaris i també s'estan obrint a acollir altres tipus d'enterraments d'altres cultures i religions.
Cal no oblidar que els cementiris són els espais especialment habilitats per a dipositar les nostres restes, i ni les cendres, legalment, es poden llençar a qualsevol lloc.
La pregunta és inevitable: hi ha vida després de la mort? Orfes de resposta, a banda de decidir què volem que passi amb nosaltres quan ens morim, podem preocupar-nos més de la vida, que aquesta sí que existeix, que hi ha abans de la mort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada