A la primavera de 1988 cursava, a l'escola Montjuïc de Girona, el 8è i darrer curs de l'antiga EGB. Aquell curs vaig participar en el concurs de redacció en català que aleshores organitzava (ho fa encara?) Coca-Cola.
Vaig passar el tall de l'escola i em van seleccionar per a la següent fase, que es va fer el dissabte 30 d'abril d'aquell 1988, a l'Escola Normal de Magisteri de Girona (sic), aleshores ubicada al carrer Emili Grahit, on actualment hi ha els estudis de medicina i infermeria. Per fortuna, i segurament per indicació de la meva mare, vaig anotar-hi el nom, la data i el motiu, i és gràcies a aquestes breus anotacions que 33 anys després puc recordar-ho.
No recordo la redacció que vaig escriure, ni el tema ni res, sí que aquella aventura literària es va acabar allà, però no vaig sortir amb les mans buides sinó, suposo que a banda d'un agraït refresc, amb l'obsequi d'un llibre: "A cadascú el que és seu" (Edicions 62, 1988), de Leonardo Sciascia, amb traducció de l'escriptor i poeta Francesc Parcerisas.
El llibre me'l vaig llegir aquell estiu i, el cert, és que no en recordo massa res. El llibre és dels que m'ha acompanyat en tots els trasllats que he fet des d'aleshores, reposant a la llibreria al costat de llibres més vells, d'altres més nous...
El llibre conté aquesta cita literària, s'entén, com sempre, en forma d'homenatge:
"No us penseu que estigui per descobrir misteris o per escriure novel·les." Poe, "Els crims del carrer Morgue".
A l'escola, recordo, m'agradaven els dictats i les redaccions, i a l'institut m'agradava esplaiar-me en dissertacions als exàmens d'història o literatura catalana, posant més èmfasi, a vegades, no tant en el que explicava sinó en com ho explicava; possiblement, en el fons, encara segueixo fent les redaccions de l'escola...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada