Els innocents som nosaltres...

Avui és el dia de les llufes, però no de totes!

No és el dia (o també?) de les ventositats produïdes sense estrèpit, aquell pet, no de llop ni de monja, que xiula més que brama... 

Tampoc és el dia (o sí?) de fer llufa, com fan alguns petards que cremen sense explotar, que fem les persones quan defallim, quan no responem a les expectatives... 

Avui és el dia per penjar la llufa, ja sabeu, aquell retall de paper en forma de ninot que clavem a l'esquena a qui, sense malícia, volem prendre el pèl el dia dels Innocents. 

A qui li penjarieu la llufa, avui? 

A mi m'agradaria poder-li penjar al Covid i poder-me'n riure i fer-li "elis, elis" i pam i pipa, clavar-li la llufa a l'esquena i que la passegi arreu on va... Així també veuríem venir el virus, aquest empipador òmicron que fa setmanes que es fica per tot arreu! 

Em temo, però, que els innocents som nosaltres, i ja fa molts mesos, masses, que portem la llufa clavada a l'esquena i, per més que ho sabem i la notem, no trobem la manera de desempallegar-nos-en. 

I fos només la llufa...