L'amnistia està marcant l'inici d'aquesta nova legislatura, com ha marcat el debat d'investidura, i s'entreveu com el gran tema, el de major importància política no de l'inici, sinó de la legislatura sencera. El seu tràmit no serà com el dels indults, la llei d'amnistia generarà, com ja ho fa ara, un gran soroll polític i mediàtic.
És d'esperar que, malgrat el soroll i les traves, de tota mena, que hi posaran el Partit Popular i Vox, la llei d'amnistia s'acabi aprovant i, finalment, aplicant. De ser així segurament no s'haurà resolt tot, ni de bon tros, però sí que s'haurà reparat quelcom i aquesta llei, juntament amb els indults, hauran contribuït a desjudicialitzar la política. No caldrà parlar de perdó, potser sí, d'una manera o altra, de reparació.
Al final s'ha vist que desjudicialitzar la política era una qüestió de voluntat política i ara han confluït, tot i ser igualment divergents, els interessos necessaris per poder afrontar la qüestió. Tot i que fràgil, l'acord per la investidura i la legislatura amb l'amnistia com un dels compromisos és de calat. La política també és això.
Som més a prop de desjudicialitzar, en part, la política i, paradoxalment, més lluny de despolititzar la justícia. El jutge García Castellón s'erigeix ara en el principal ariet per seguir encausant l'independentisme, cercant desesperadament i arreu traces de terrorisme al Tsunami Democràtic, investigant el president Puigdemont i Marta Rovira.
Despolititzar la justícia és el veritable repte i la resistència no és només món judicial, també del polític; res indica que el Partit Popular deixarà de bloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial, l'òrgan que ha de vetllar, ai l'as, per a garantir la independència dels jutges i magistrats enfront dels altres poders de l'Estat. Ja podem anar esperant asseguts...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada