L'etiqueta del vi

El vi, com tants altres productes, també entra pels ulls; és cert que potser són més importants altres factors, com l'origen, amb denominació o sense, o l'anyada, però moltes vegades hi ha vins que també ens atrauen per l'etiqueta.

Hi ha etiquetes que simplement són funcionals, d'altres són autèntiques obres d'art pensades per fer destacar aquella ampolla entre les altres, per cridar-nos l'atenció entre tanta oferta en un lineal de supermercat, en un celler o a la carta de vins d'un restaurant.

Siguin com siguin les etiquetes, més funcionals, més artístiques, fins ara totes, o gairebé, ens amagaven informació, la informació que altres productes alimentaris (el vi n'és un) estan obligats a mostrar: els ingredients i els valors nutricionals.

Aquest privilegi, excepcionalitat si voleu, que tenia el sector del vi respecte a la resta de productes alimentaris s'ha acabat i, per obligació d'una normativa europea, tots els vins elaborats a partir del 8 de desembre d'enguany hauran d'incloure la llista d'ingredients i la corresponent declaració nutricional.

És clar que tanta informació no sempre podrà tenir cabuda a totes les etiquetes, i els productors podran també proporcionar aquesta informació a través d'una etiqueta electrònica, per exemple per mitjà d'un codi QR que puguem escanejar.

Hi ha informació que és obligatòria que aparegui a l'etiqueta física, com els al·lèrgens (com els sulfits que ja hi apareixen) o el valor energètic, que es pot simplificar amb l'ús de pictogrames, com fan altres productes.

No sé si amb tota aquesta informació més d'un s'endurà una sorpresa, per exemple, en veure que a la llista d'ingredients hi ha quelcom més que suc de raïm fermentat, ja que és habitual l'ús, en segons quin tipus de vins, d'aromatitzants, additius o enzims per a la seva elaboració. Ara caldrà que tots els ingredients constin en l'etiqueta.

O potser sorprendrà la declaració nutricional, en la que segurament destacarà el valor calòric i el contingut de sucre del vi, una informació sens dubte crítica, alhora que, com en la resta de productes alimentaris, necessària.

Tota aquesta transparència, n'estic convençut, serà beneficiosa pels consumidors (el consum responsable requereix informació) i també pels productors, sobretot pels bons productors de vi, pels que tenen cura del producte i la seva elaboració, també pels vins naturals i ecològics.

Possiblement, ara més que mai, mirar detingudament l'etiqueta serà clau per a escollir un bon vi, més enllà de la denominació, de l'anyada o del seu disseny.