El 14 de març de 2020 es va decretar l’estat d’alarma i es va iniciar el confinament total de la població, un fet inaudit per a molts i moltes de nosaltres, cosa que havíem vist en algunes pel·lícules o que ens remetia a situacions de guerra o conflictes bèl·lics.
Recordo que dos dies abans jo havia suspès de forma preventiva una reunió presencial (fins aleshores la immensa majoria ho eren, de presencials...), coincidint amb el tancament dels centres educatius de Catalunya i després que l’OMS declarés la situació de pandèmia; l'increment exponencial de positius per Covid-19 començava a espantar de debò.
Allò va ser una frenada en sec i tot a partir d'aquell moment va ser diferent, molt diferent, també la celebració de la diada de Sant Jordi, una diada que sobretot es viu al carrer.
Aquell confinament també va ser, malgrat totes les desgràcies que el van acompanyar, una font de creativitat i imaginació i entre les moltes cançons que van sorgir hi ha aquesta col·lectiva que avui, només tres anys després, ens sembla d'una altra vida, d'un altre món...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada