Els ocells del meu barri

A tocar de casa meva hi ha una colònia de falciots. Fan niu en uns petits tubs de ventilació que hi ha a la paret lateral d'una casa. Se'ls pot veure, ara, sobretot a primera hora del matí i quan criïn se'ls podrà veure més sovint, anant i tornant del niu per alimentar els pollets.

Els falciots, que es reconeixen per la forma de falç que dibuixen les seves ales, es diferencien de les orenetes per la seva manera de volar: les orenetes mouen molt més les ales mentre que els falciots més aviat planegen, i perquè els falciots pràcticament es passen el dia volant.

Excepte per criar, la resta de la vida se la passen volant, fins i tot dormen i s'aparellen volant. De fet, són uns ocells més adaptats a l'aire que no pas a terra; les seves diminutes potes no els permeten impulsar-se per aixecar el vol, motiu pel qual nien en petites cavitats enlairades de manera que per aixecar el vol només necessiten deixar-se caure al buit.

Tot això i molt més ens ho van explicar des de l'Associació la Sorellona a una cinquantena de veïns i veïnes del barri de Pont Major de Girona en la primera de les quatre sortides del projecte "Descoberta de l'entorn natural de Pont Major i empoderament de la comunitat veïnal envers la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient proper", premiat per la Beca Joaquim Franch 2022.

A banda de falciots i orenetes, amb els seus nius sota les cornises d'algunes cases del carrer de Pont Major, i naturalment coloms, també vam veure el tudó, la garsa, la cuereta blanca, el puput...

Les quatre sortides tenen per objectiu valorar l'entorn natural que tenim al barri i el projecte té marcades dues altres dates, acabades les quatre sortides, per a cocrear i pintar un mural que embellirà una paret de l'escola bressol El Pont.

La sortida va ser un exercici pràctic d'observació, identificació i registre d'ocells i, al contrari del que em pensava, no ens vam allunyar en cap moment de la trama urbana: vam anar de la plaça de l'Om fins al carrer del Pont Major, a la part de les cases més antigues del barri, per anar després camí cap al cementiri parroquial seguint el carrer Portlligat; en alguna ocasió en comptes d'anar cap a la vora del riu Ter vam endinsar-nos cap als carrers de l'eixample del barri, aquells que tenen nom d'illes...

Durant les prop de tres hores que va durar la sortida, grans i petits vam mirar més l'entorn del nostre barri que el telèfon mòbil, vam observar l'entorn del nostre barri amb una altra mirada, parant més l'orella i enfocant més la vista, alguns amb binocles, entre les branques dels arbres i els parterres de les zones verdes i enjardinades.

Ara quan camini pel barri també observaré els ocells, els altres "pàjarus" que també conviuen amb nosaltres, esperant que els falciots criïn  i ens regalin les acrobàcies del seu vol àgil i veloç.