dijous, 6 d’abril del 2023

Els xiprers


Durant més de vint anys els vaig veure créixer com veiem créixer a la mainada de casa, quasi sense adonar-nos-en, veient-los cada dia.

Els veia des del balcó de la sala d'estar de casa, des d'on es veu el monòlit en record i homenatge al meu pare, Just Manuel Casero i Madrid, des d'on es veuen els xiprers que des de fa quaranta anys l'han acompanyat i cobert les espatlles.

Tot i que en Just està enterrat al costat del monòlit, al cementiri parroquial de Pont Major, per Tots Sants la meva mare a banda de deixar flors davant la làpida també en deixa al peu del monòlit. Les meves ties, les germanes d'en Just, també n'hi solen deixar...

Aviat farà vint-i-cinc anys que amb la Sira, just acabats de casar, vam deixar-hi el ram del casament, una manera més, a banda dels textos seus que es van llegir a la cerimònia, de tenir-lo present en una data tan assenyalada.

Durant més de vint anys els vaig veure créixer cada dia i els vint següents de forma més esporàdica, cada vegada que anava a casa la meva mare, però igualment sense adonar-me, sense ser conscient, de com anaven creixent.

Aquesta darrera diada de Tots Sants, en la visita que faig al monòlit, em vaig fixar en els xiprers, en la seva imponent presència, apuntant al cel, embolcallant l'escultura amb un dens i nodrit verd a manera d'escenari. Aquell dia, sí, els vaig trobar enormes, gegants!

Vaig haver de recular unes quantes passes per a fer-los encabir, amb tota la seva llargària, a l'enquadrament de la fotografia. Em vaig sorprendre a mi mateix per no haver estat mai prou conscient, aquests darrers quaranta anys, de com havien crescut aquests xiprers.

I de la mateixa manera que ho fem amb la nostra mainada, o amb nosaltres mateixos, hem de recórrer a les fotografies per fer evident el pas del temps i a les imatges d'ara fa quaranta anys, les de Quim Curbet i Dani Duch de la inauguració d'aquest monòlit, s'hi veuen uns xiprers prims i esquifits, llavor del record que simbolitza el monòlit.

El monòlit segueix allà, impertèrrit, però els xiprers, com el record d'en Just, han crescut i s'han fet grans i forts.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada