Els padrins i les padrines viuen a la Setmana Santa el seu particular moment de protagonisme i glòria, alguns per Rams i d'altres per Pasqua, segons la tradició que regeixi cada família.
A les comarques sota la influència del Bisbat de Girona (no entre Blanes i Cadaqués sinó entre Arenys de Mar i Portbou) som més regalar el tortell de Rams, a la resta del país més de regalar la Mona de Pasqua.
És clar que ja fa temps que tortells i Mones arriben a quasi totes les cases i a vegades un padrí o padrina regala el tortell (estàs bo padrí?), l'altre o l'altra la Mona...
Quan jo era petit la Mona de Pasqua venia de Barcelona, literalment de Barcelona. Ens la portaven a Cantallops al meu germà i a mi uns amics dels meus avis, una parella de senyors grans sense fills (sempre els vaig veure grans, fins i tot quan potser no n'eren tant, sempre els vaig veure senyors i ho eren, uns senyors de Barcelona...). Quan ens vam fer grans la Mona la portaven pels meus cosins, més petits...
Aleshores no era una tradició tan estesa a les nostres comarques, més avesades a l'austeritat del tortell, austeritat farcida de massapà i acolorida amb fruita confitada. Que bons els tortells!
Ara tortells i Mones ja circulen arreu i a la meva família paterna (d'origen extremeny, però eminentment empordanesa) fa anys que és tradició trobar-nos el Dilluns de Pasqua a la tarda per tal que els padrins i padrines puguin donar les Mones als fillols i filloles.
Les Mones, la majoria casolanes, fan molt de goig i tothom en tasta, siguem o no padrins, siguem o no fillols...
De fet, enguany, pensant en els fillols que ja no tenim padrins (bé perquè ja no exerceixen, bé perquè ja s'han mort) a casa hem fet una Mona per als fillols sense padrins, que en realitat és una excusa com una altra per a portar una Mona més, per a no presentar-nos amb les mans buides...
Per cert, fins quan exerceixen els padrins i padrines el seu càrrec?
Deixem-ho per demà, que avui toca pair la Mona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada