D'aquí a un mes estarem en plena jornada de reflexió, aquell dia en què la maquinària electoral suposadament s'atura, aquell dia en què els i les candidates poden agafar aire després dels dies intensos de precampanya i campanya electoral. A alguns i algunes la respiració se'ls tallarà l'endemà amb l'escrutini. Sé de què parlo...
Estem a un mes de la jornada de reflexió i, per tant, pràcticament a quinze dies de l'inici de la campanya electoral i ara sí, finalment, ja sabem quines són les llistes i les candidatures de cada partit, de cada municipi.
A un mes de la jornada de reflexió ja comencem a tenir les cartes sobre la taula i ara només faltarà que tinguem la molèstia i tediosa propaganda electoral dins la bústia. De fet, la maquinària ja fa dies que roda i s'engreixa entre presentacions de candidatures, de manifestos de suport i els primers debats electorals.
No sé si, més enllà que per parar màquines, la jornada de reflexió té massa sentit, si realment és útil per a la reflexió; en el meu cas jo sempre hi he arribat reflexionat i amb el vot decidit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada