Tot recordant Mercè Rodoreda... escoltant la Rosa Font...

Rosa Font, llicenciada en filologia, escriptora i poetessa, parlava de Mercè Rodoreda (web de la Fundació Mercè Rodoreda i de l'Any Rodoreda) d'una manera captivadora, senzilla, accessible... Havia sobrepassat el temps previst per la seva intervenció, però aquest passat dijous, dia 3 de juliol al vespre, el temps s'havia aturat a la Sala d'actes de l'edifici municipal El Coro de Sarrià de Ter. Rosa Font, convidada pel GERDS de Ter, feia una conferència sobre Mercè Rodoreda, en l'any del centenari del seu naixement.

Escoltant com anava entrellaçant la vida i l'obra de Mercè Rodoreda, el públic prestàvem gran atenció a les seves paraules, ignorant completament els rellotges i l'inevitable pas del temps; només amb una excepció: una dona que al principi de la xerrada em va comentar que abans de les nou havia de marxar: tenia gent a sopar a casa... És d'agrair que quan un conferenciant parla d'un tema del qual n'és expert, tingui també l'habilitat d'explicar-lo de manera que el fa interessant i amè pel públic que l'escolta.



Però la Rosa Font, després d'explicar breument la biografia de Mercè Rodoreda i d'enllaçar-la amb la seva obra ("molts elements biogràfics són presents a la seva obra, però la seva obra no és autobiogràfica"), quasi a la meitat de les lectures de fragments de l'obra de la genial autora, va adonar-se que, efectivament, havia sobrepassat, amb escreix, el temps previst. Ella, com tots nosaltres, també gaudia de la xerrada, aturant-se en detalls importants de la seva vida i obra ("la frustració de les relacions amoroses marca la convulsió de la seva vida adulta, contraposada a la felicitat de la seva infantesa... felicitat que pren forma de jardí - arbres, plantes, flors - en les seves novel·les"), avançava i reculava en el temps, explicava detalls i anècdotes aparentment menors, però amb una incidència important en l'obra i vida de Mercè Rodoreda. Rosa Font parlava de l'escriptura parlada, recurs literari que utilitza Rodoreda reforçat amb l'ús del llenguatge oral; també destaca que la seva prosa és important pel què diu, però també pel com ho diu...



Quan Rosa Font s'adona que el temps passa volant, accelera i precipita la seva conferència, descartant algunes lectures, amb els comentaris posteriors, previstes, per donar pas a un audiovisual que ressegueix la vida de Mercè Rodoreda. Un documental realitzat a mitjans dels anys '80 on Joaquim Molas (wiki), Josep Maria Castellet (wiki), Pere Calders (wiki) i Avel·lí Artís-Gener "Tísner" (wiki) parlen de l'autora i la seva obra; a l'audiovisual també hi ha fragments d'una entrevista a la pròpia Mercè Rodoreda. Superant l'estètica de l'època i, naturalment, el fet que la majoria dels que hi surten són actualment finits, el documental segueix mantenint, malgrat el pas dels anys, un caràcter d'actualitat.

La conferència, i la conferenciant, els havia presentat Josep Brugada, President de GERDS de Ter. Josep Brugada, com Rosa Font, també és un apassionat de les lletres i, en especial, de la literatura. És apassionat i s'apassiona quan en parla, en privat i en públic. Amb una veu energètica i potent, Josep Brugada va remarcar, més enllà de subratllar la cita "una novel·la són paraules" i de parlar breument de Mercè Rodoreda, que Rosa Font (web de Ma. Rosa Font i Massot) de fet també és autora.

Una agradable vetllada, tot recordant Mercè Rodoreda... i un darrer missatge que Josep Brugada i Rosa Font ens van deixar: llegiu!.

-------------------------

pd1: obra de Ma. Rosa Font:

Obres poètiques
Des de l'arrel (2008) Premi Rosa Leveroni Cadaqués
La llum primera - Ed. 3 i 4 (2005) Premi Ciutat d'Elx
Aigua llunyana - Ed. Viena (2001) Premi Vila de Martorell
Com ombres vives - Ed. Columna (1996)
Quadern d'Erinna de Telos - Ed. Columna (1989)
Tres notes i el silenci - Eds. 62 (1989)

Novel.les
L'ànima del freixe . Edit. Barcanova (2003)
Envia'ns un àngel - Alfaguara/ Grup Promotor (1999) Cinquena edició 2003

pd2: Mercè Rodoreda surt citada, com molt bé em recorda la meva mare, en el Quiosc (columna diària que el meu pare, Just M. Casero, escrivia al Punt Diari, actualment el diari El Punt) Mercè d'uns, Mercè d'altres. Publicat el 25 de setembre de 1980 en Just repassa breument algunes "Mercè", abans de referir-se, d'una manera més àmplia, a la meva mare, Maria Mercè Gumbau Reynalt.
Sobre Mercè Rodoreda escriu: Conec una Mercè que escriu belles històries sobre places de diamants, i dames de camèlies, i que viu en una casa de portes obertes i finestres esbatanades en una contrada del Baix Empordà.