dimecres, 9 de juliol del 2008

34 anys, l'edat entre els 33 i els 35...

Amb 34 anys només puc mirar endavant amb optimisme!

Fa escassament tres dies vaig fer 34 anys. Anem complint anys i, amb els anys, anem arrossegant il·lusions i temors, a vegades a parts iguals.

Miro enrere i penso: uf, quanta vida!. Sobretot quan recordo alguns concerts als quals he anat: 1989 els Rolling Stones (i wiki) a l'Estadi Olímpic; 1990 The Ramones (i wiki) al Palau d'Esports de Barcelona; 1992 Dire Straits (wiki) a la Monumental; 1994 Pink Floyd (i wiki) a l'Estadi Olímpic... Són massa els anys que fa que van passar aquests esdeveniments a la meva vida, per bé que els tinc ben presents.

Miro endavant i penso: ostres, quanta vida!. Sobretot perquè suposo que fins més a prop dels 40 anys no es té la sensació d'estar a l'equador de la vida...

Però els 34 anys és una edat que he de superar alegrament, malgrat ha estat una edat maleïda per mi durant molts anys. De fet, mig bromejant, li deia a la Sira, el dia del meu aniversari: a veure si arribaré als 35!.

El dissabte passat, en un acte a Figueres (el nomenament de Joan Guillamet com a fill predilecte de Figueres -notícia al diari El Punt-), la meva mare es retrobava amb antigues companyes i companys de joventut i d'altra gent a qui feia temps que no veia. És inevitable que aquesta gent, si t'ha vist de petit, es sorprengui en un primer moment... Essent la vigília del meu aniversari la meva mare explicava a Jaume Fabre: "... i demà fa 34 anys, la mateixa edat que tenia en Just quan es va morir...".´

En més d'una ocasió he dit que els "Casero", els homes de la família Casero, no sabem envellir. Ni el meu avi José, ni el meu pare, Just Manuel, ni el meu tio, Josep. Afortunadament també em dic Gumbau (cognom matern), i aquí, més enllà d'algun fet certament luctuós, els homes han sabut envellir i morir vells, com el meu avi, Miquel Gumbau Llonch.

A aquestes alçades, però, ja no val la pena obsessionar-s'hi, és tan senzill, encara que a voltes complicat alhora, com no perdre mai de vista que cada un ha de viure la seva vida, no la vida dels altres... Al cap i a la fi 34 anys és l'edat que es té entre els 33 i els 35 anys...

----------------------------

pd1: The Rolling Stones. Angie


pd2: The Ramones. Baby I love you!


pd3: Dire Straits. So far away


pd4: Pink Floyd. Wish You Were Here

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada