El PSC ha sortit molt reforçat de l’XIè Congrés, celebrat aquest passat cap de setmana.N’ha sortit reforçat com a partit, com a partit de govern i n’ha sortit especialment reforçat José Montilla, primer secretari del PSC i President de la Generalitat.
No ha estat un congrés d’auto complaença, de mirar-se el melic; ha estat un congrés de posicionament i, sobretot, de projecció, idea força que es desprenia del propi lema de l'XIè Congrés del PSC: la Catalunya que sap on va.
D’entrada celebro enormement la designació d’Isidre Molas com a President del PSC [Isidre Molas, President del PSC], no només pel valor simbòlic del càrrec (que jo prefereixo no deixar mai vacant), sinó per la vàlua de qui a partir d’ara l’ostenta, l'Isidre Molas, senador del PSC per l'Entesa.
José Montilla ha marcat molt clarament un camí molt clar, subratllant-lo en un moment clau (balances fiscals, negociació del finançament) i davant la militància, el País i, naturalment, davant el propi Secretari General del PSOE i President del Govern de l’Estat, José Luís Rodríguez Zapatero: “José Luís, els socialistes t´estimem bé, però encara estimem més Catalunya i els seus ciutadans”.
De fet en el seu discurs (Discurs íntegre de José Montilla) José Montilla parla de vàries coses.
Sobre la llengua, en resposta al Manifiesto i a les manifestacions de Felip Puig, Montilla diu:
Mireu..., la llengua es defensa de tres maneres.
PRIMER, respectant-la. Respectant als que la parlen i ajudant els que no la parlen a que ho puguin fer, si volen.
SEGON, fent-la servir. I jo ho faig i ho faré. Espero, a més, fer-ho cada dia millor. Continuaré aprenent i continuarem avançant. I vull que tots els catalans i catalanes fem servir cada dia més i millor la nostra llengua.
PRIMER, respectant-la. Respectant als que la parlen i ajudant els que no la parlen a que ho puguin fer, si volen.
SEGON, fent-la servir. I jo ho faig i ho faré. Espero, a més, fer-ho cada dia millor. Continuaré aprenent i continuarem avançant. I vull que tots els catalans i catalanes fem servir cada dia més i millor la nostra llengua.
(per tant, de lliçons de català, les que calguin..., de lliçons de catalanisme, cap ni una!...)
I, FINALMENT, també defensa amb la voluntat personal... i amb la voluntat política de defensar el català, sempre.
Montilla també defineix actualitzant, posant al dia, les aspiracions dels socialistes catalans vers la governabilitat d'Espanya:
Els socialistes no estem per “facilitar la governabilitat”, com diuen alguns. Els socialistes catalans volem ser protagonistes i actius, també en el govern d’Espanya.
Perquè varem decidir, fa trenta anys, que els socialistes catalans volíem compartir, amb el conjunt de socialistes espanyols, un compromís de transformació dels pobles d’Espanya, un compromís federal que afegíem al nostre compromís nacional.
Era un compromís federal que reclamava llavors I RECLAMA ARA, ara també, RECIPROCITAT.
I, FINALMENT, també defensa amb la voluntat personal... i amb la voluntat política de defensar el català, sempre.
Montilla també defineix actualitzant, posant al dia, les aspiracions dels socialistes catalans vers la governabilitat d'Espanya:
Els socialistes no estem per “facilitar la governabilitat”, com diuen alguns. Els socialistes catalans volem ser protagonistes i actius, també en el govern d’Espanya.
Perquè varem decidir, fa trenta anys, que els socialistes catalans volíem compartir, amb el conjunt de socialistes espanyols, un compromís de transformació dels pobles d’Espanya, un compromís federal que afegíem al nostre compromís nacional.
Era un compromís federal que reclamava llavors I RECLAMA ARA, ara també, RECIPROCITAT.
I quan Montilla, dirigint-se a Zapatero, li diu que els socistes estimem més Catalunya i els seus ciutadans, li segueix dient, en castellà:
Nos debemos a ellos. Nos debemos a Catalunya, a sus ciudadanos, a sus problemas, a sus expectativas, a sus justas demandas, a su lengua, a su cultura, a su Estatuto. Y vamos a defenderlos con todas nuestras fuerzas.
De fet és el desplegament i desenvolupament de l'Estatut el principal llibre de ruta del PSC al Govern de la Generalitat, pel què és del tot coherent que des del PSC se n'exigeixi el compliment per part del Govern Espanyol, sobretot perquè ha estat aprovat majoritàriament pel Congrés de Diputats i pels catalans i catalanes en referèndum, esdevenint així llei.
Al seu discurs José Montilla destaca també el decàleg de la Declaració de Principis sorgida del Congrés:
De fet és el desplegament i desenvolupament de l'Estatut el principal llibre de ruta del PSC al Govern de la Generalitat, pel què és del tot coherent que des del PSC se n'exigeixi el compliment per part del Govern Espanyol, sobretot perquè ha estat aprovat majoritàriament pel Congrés de Diputats i pels catalans i catalanes en referèndum, esdevenint així llei.
Al seu discurs José Montilla destaca també el decàleg de la Declaració de Principis sorgida del Congrés:
Els homes i les dones socialistes de Catalunya proclamem els compromisos que ens identifiquen i que volem compartir amb tots aquells i aquelles que vulguin construir una societat millor:
1. Som demòcrates i posem les persones, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets, la seva plena capacitat de controlar la pròpia vida i de desenvolupar el seu potencial, en el centre de les nostres propostes i les nostres polítiques. Defensem l’Estat de dret, el principi de legalitat, el principi de responsabilitat i el compromís cívic i polític.
2. Som progressistes i d’esquerres, gent compromesa amb el món del treball, i volem promoure una política de reformes per assolir una societat de benestar, inclusiva i cohesionada, la defensa de l’espai públic, la justícia social, la igualtat i el bé comú.
3. Som catalanistes i volem afirmar una Catalunya capaç de forjar el seu futur des de cada municipi i cada territori, en el marc d’una Espanya i d’una Europa federals.
4. Som europeistes i volem impulsar la construcció de la Unió Europea, oberts al Mediterrani i al diàleg de cultures i civilitzacions, amb una visió global i mundial dels problemes i de les solucions, conscients de la transcendència dels reptes que suposen el canvi climàtic, les migracions i el terrorisme internacional.
5. Som feministes i ens comprometem a que ambdós gèneres comparteixin, a parts iguals, la feina i l'oci, les responsabilitats familiars, polítiques i cíviques, el compromís i la recompensa. Volem fer de la igualtat i de la llibertat de totes les opcions personals una conquesta permanent.
6. Som ecologistes i volem protegir el nostre entorn comú mitjançant polítiques de desenvolupament sostenible que assegurin el progrés econòmic i el benestar per a tothom. Estimem la terra, el paisatge, el nostre patrimoni i els recursos naturals.
7. Som gent solidària i volem combatre la fam, la pobresa, l’explotació, l’analfabetisme i la malaltia a tot el món. Fem de la fraternitat un principi que inspira la nostra acció.
8. Som gent de pau i volem promoure la seguretat, el control dels armaments i la resolució pacífica dels conflictes com a esperança d’una vida millor per a la humanitat i per a les generacions futures.
9. Som gent emprenedora i volem impulsar la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat responsable socialment, que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones.
10. Som gent apassionada per la cultura i apostem per la creativitat, les noves tecnologies de la informació, la societat del coneixement i de la comunicació, i per una educació pública de qualitat per a tothom.
Aquests són els compromisos que assumim les dones i els homes socialistes en el segle XXI.
Una de les fases que va fer fortuna va ser la que va dir Manuela de Madre: "Catalunya sap on va si nosaltres, els socialistes, fem el camí. Aquest és el repte del nostre onzè Congrés". En qualsevol cas a mi m'agrada interpretar-la pensant que el PSC sap on vol que vagi Catalunya, que el PSC pot representar la Catalunya que sap on va, davant els qui dubten sobre el camí que ha de prendre el nostre País...
En aquest Congrés Catalunya ha estat una de les paraules més dites i citades, fet que no és extraordinari, ja que el PSC precisament és un partit català i catalanista. És especilment rellevant, però, que sigui així i que s'hagi situat el "primer Catalunya", no només pel fet que el PSC participi de manera majoritària al Govern de la Generalitat, amb el President Montilla al capdavant, també perquè, senzillament, el PSC és un partit català, l'àmbit d'actuació del qual és Catalunya; també l'Estat espanyol i Europa, naturalment, com la resta de partits catalans amb representació parlamentària.
1. Som demòcrates i posem les persones, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets, la seva plena capacitat de controlar la pròpia vida i de desenvolupar el seu potencial, en el centre de les nostres propostes i les nostres polítiques. Defensem l’Estat de dret, el principi de legalitat, el principi de responsabilitat i el compromís cívic i polític.
2. Som progressistes i d’esquerres, gent compromesa amb el món del treball, i volem promoure una política de reformes per assolir una societat de benestar, inclusiva i cohesionada, la defensa de l’espai públic, la justícia social, la igualtat i el bé comú.
3. Som catalanistes i volem afirmar una Catalunya capaç de forjar el seu futur des de cada municipi i cada territori, en el marc d’una Espanya i d’una Europa federals.
4. Som europeistes i volem impulsar la construcció de la Unió Europea, oberts al Mediterrani i al diàleg de cultures i civilitzacions, amb una visió global i mundial dels problemes i de les solucions, conscients de la transcendència dels reptes que suposen el canvi climàtic, les migracions i el terrorisme internacional.
5. Som feministes i ens comprometem a que ambdós gèneres comparteixin, a parts iguals, la feina i l'oci, les responsabilitats familiars, polítiques i cíviques, el compromís i la recompensa. Volem fer de la igualtat i de la llibertat de totes les opcions personals una conquesta permanent.
6. Som ecologistes i volem protegir el nostre entorn comú mitjançant polítiques de desenvolupament sostenible que assegurin el progrés econòmic i el benestar per a tothom. Estimem la terra, el paisatge, el nostre patrimoni i els recursos naturals.
7. Som gent solidària i volem combatre la fam, la pobresa, l’explotació, l’analfabetisme i la malaltia a tot el món. Fem de la fraternitat un principi que inspira la nostra acció.
8. Som gent de pau i volem promoure la seguretat, el control dels armaments i la resolució pacífica dels conflictes com a esperança d’una vida millor per a la humanitat i per a les generacions futures.
9. Som gent emprenedora i volem impulsar la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat responsable socialment, que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones.
10. Som gent apassionada per la cultura i apostem per la creativitat, les noves tecnologies de la informació, la societat del coneixement i de la comunicació, i per una educació pública de qualitat per a tothom.
Aquests són els compromisos que assumim les dones i els homes socialistes en el segle XXI.
Una de les fases que va fer fortuna va ser la que va dir Manuela de Madre: "Catalunya sap on va si nosaltres, els socialistes, fem el camí. Aquest és el repte del nostre onzè Congrés". En qualsevol cas a mi m'agrada interpretar-la pensant que el PSC sap on vol que vagi Catalunya, que el PSC pot representar la Catalunya que sap on va, davant els qui dubten sobre el camí que ha de prendre el nostre País...
En aquest Congrés Catalunya ha estat una de les paraules més dites i citades, fet que no és extraordinari, ja que el PSC precisament és un partit català i catalanista. És especilment rellevant, però, que sigui així i que s'hagi situat el "primer Catalunya", no només pel fet que el PSC participi de manera majoritària al Govern de la Generalitat, amb el President Montilla al capdavant, també perquè, senzillament, el PSC és un partit català, l'àmbit d'actuació del qual és Catalunya; també l'Estat espanyol i Europa, naturalment, com la resta de partits catalans amb representació parlamentària.
És tan obvi que molta gent ho posa, i seguirà posant, en dubte... potser fins al moment en què un President de la Generalitat socialista proclami l'Estat català (sembla que hagi de ser aquesta la prova del nou de la catalanitat del PSC), però això ni s'ho va plantejar, ni li ho van exigir al President Pujol...
I per acabar una reflexió que també va fer José Montilla relativa als resultats electorals: no caure en el cofoisme, no deixar-se enlluernar per la brillantor d'ésser al govern arreu; cal millorar els darrers resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya i cal treballar-hi des del partit, guanyant centralitat política, ampliant horitzons.
En definitiva el Congrés del PSC ha servit sobretot per projectar al partit cap al futur, cap als propers 4 anys. Per això són els congressos dels partits, principalment i entre d'altres coses...
I per acabar una reflexió que també va fer José Montilla relativa als resultats electorals: no caure en el cofoisme, no deixar-se enlluernar per la brillantor d'ésser al govern arreu; cal millorar els darrers resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya i cal treballar-hi des del partit, guanyant centralitat política, ampliant horitzons.
En definitiva el Congrés del PSC ha servit sobretot per projectar al partit cap al futur, cap als propers 4 anys. Per això són els congressos dels partits, principalment i entre d'altres coses...
---------------------------
pd1: Montilla proposa Molas com a president del PSC
pd2: Declaració Manuela de Madre
pd3: Intervenció Montilla al Congrés
pd4: Què es el socialisme?
Els militants del nostre partit expressen, ras i curt, les seves impressions, reflexions i sentiments sobre com senten el socialisme
Roger, no se que cony fas al PSC, si tu estas més a l'esquerra que ells.
ResponEliminaQue fem amb la MAT, doncs? i el tunel de Bracons? i en FRanki? i amb en Basses?? i amb la destrucció del paissatge sense precedents que està fent en Nadal??, l'aigua del Ter?? el "mini-trasvassament" (quins pebrots)?? l'AVE pel centre de Girona???
Ja n'hi ha prou d'abaixar-se els pantalons. Potser els que abans es deien d'esquerres ja no ho son tant com ens agradaria, tot i que costi acceptar-ho...
xavier