Minuts Musicals de versions amb "Te recuerdo, Amanda"

"Te recuerdo, Amanda" és una cançó d’amor, que no romàntica. Bé, és més que una cançó d'amor: també és una cançó sobre el treball, sobre la pèrdua i sobre la memòria. I potser és precisament per això que, més de cinquanta anys després, encara la recordem, com a mínim, cada 11 de setembre.

Víctor Jara la va compondre i gravar el 1969. Explica la història d’Amanda i Manuel, els noms dels seus pares, tot i que la història no parla d'ells. Una història d’amor senzilla que converteix cinc minuts en quasi tota una eternitat, una història d'amor i de lluita que acaba tràgicament quan ell marxa a "la sierra", i no torna.

És gairebé impossible no emocionar-se, ni que sigui mínimament, escoltant la cançó en la veu de Víctor Jara. Una veu aparentment fràgil, íntima, sense necessitat de grans artificis, que fa encara més propera aquesta petita història d’amor, de lluita i de vida. Una fragilitat que també ens connecta amb l'amor, la lluita i la vida de l'autor i del seu tràgic destí.

Dies després del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 d'Augusto Pinochet per enderrocar el govern de Salvador Allende, el 16 de setembre, Víctor Jara era assassinat, com tants altres xilens, després de ser detingut i torturat. Amb la seva mort, "Te recuerdo, Amanda" va prendre un nou i potent significat, esdevenint un himne i un cant a la llibertat, fent-se present arreu del món a través de les veus d’altres artistes, entre elles, aquestes tres.

La de Raimon, de 1974, és una adaptació al català que connecta directament Víctor Jara amb la tradició de la Nova Cançó i amb la cançó compromesa que també representava el cantautor valencià.

La de Joan Baez, també de 1974, enregistrada per aquesta gran veu de la música folk després del cop d’estat xilè, potenciant-te el seu ressò internacional, traspassant les fronteres de Xile.

I la de Mercedes Sosa, de 1975, que porta la cançó cap a l’univers de la música popular argentina i llatinoamericana, amb una interpretació que posa tota la força de la seva veu al servei de la història d’Amanda i Manuel.

Abans d'escoltar-les, però, una pregunta: qui són avui, a casa nostra, les Amandes i els Manuels? Qui serien, avui, aquells obrers? 

"Te recuerdo, Amanda" és una història que sembla que parli només de l’amor i del treball i que, en realitat i a causa de les circumstàncies, també parla de lluita i, sobretot, de memòria.