Dos mil vint-i-cinc són els quilòmetres que la setmana passada vam fer de viatge, entre Girona i Florència, passant per Pisa.
No és la distància exacta sinó un xic més, ja que també cal tenir presents els desplaçaments interns i les voltes que, inevitablement, a vegades també s'han de fer per trobar el camí correcte o, simplement, trobar aparcament.
Dos mil vint-i-cinc quilòmetres i quatre persones dins el cotxe. Entre les moltes converses que vam mantenir durant el viatge entre retenció i retenció va ser si l'opció triada era la més sostenible, econòmica i eficient. Les alternatives, avió o tren, les vam descartar per cara la primera i complexa la segona.
També vam preguntar-nos si, en el context actual de crisi climàtica calia fer aquest viatge o qualsevol altre, si cal seguir viatjant ...
Tenint present que no és una necessitat bàsica, d'aquelles que esdevenen drets, viatjar i fer turisme és una activitat que inevitablement genera un impacte ambiental i, certament, com amb la resta d'activitats cal valorar també les opcions més sostenibles a nivell econòmic i mediambiental, tot i que no sempre aquestes opcions estan perfectament alineades.
L'opció més sostenible hauria estat el tren, però a banda de més complexa (pels transbords) també requereix més inversió de temps, i et dóna menys autonomia... L'avió és sens dubte la més ràpida, però també la que genera més impacte...
Tren, cotxe, avió... A vegades l'elecció depèn del pla de viatge, del número de persones, de la disponibilitat de dies i, és evident, de l'economia.
En fi, els dos mil vint-i-cinc quilòmetres finalment van representar aproximadament unes 24 hores de viatge repartides en diferents dies i que, a la seva manera, amb les pauses, els paisatges, la música, les converses i els silencis també van formar part del viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada