Un any de presó. Aquesta és la condemna que ha rebut l'educadora i activista gironina Carla Costa per les protestes per la sentència de l'1 d'octubre.
Ella va ser una de les moltes persones, centenars de persones, que el 14 d'octubre de 2019 des de la plaça d'Espanya de Girona (just davant de l'estació) van accedir a les vies de tren i les van tallar per a fer una marxa de protesta.
Centenars de persones i només una encausada? Sospitós...
Més aviat sembla que la Carla Costa ha estat una mena de cap de turc per no deixar impune una gran mobilització; certament la mobilització va ser de protesta (de què, sinó!, no era una rua ludicocreativa...), i quan hom es mobilitza per protestar talla alguna cosa: un carrer, una carretera, les vies de tren...
El seu és un cas més de la resposta desproporcionada de l'Estat espanyol a l'1 d'octubre, resposta violenta en l'àmbit policial i judicial; a més el seu judici ha patit dilacions innecessàries, que han allargat més el seu procés judicial.
En resum, el seu judici ha acabat tard i malament, perquè tot i que no haurà d'entrar a la presó, ha acabat en condemna quan l'única resolució lògica era, simplement, l'absolució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada