El temps de qualitat és el millor aliat pels pares poc conciliadors, i la pitjor trampa per a les seves dones, i mares dels seus fills!
En els més de quinze anys que fa que sóc pare són moltes les vegades que he escoltat, i llegit, que és més important la qualitat que la quantitat del temps que passem amb els nostres fills i filles. És indiscutible que els infants i pares i mares han de compartir temps de qualitat, temps que també s'ha de compartir amb un mateix, amb la parella, amb la família, amb els amics... Però no tot el temps necessari és temps de qualitat!
Focalitzem un xic el tema, doncs aquesta sentència (és més important la qualitat que la quantitat del temps que passem amb els nostres fills i filles) té conseqüències, i no poc importants!
La percepció és que, en general, les dones destinen molt més temps a la cura dels infants (també d'altres persones dependents) que els homes, i la realitat i els estudis també ho demostren.
El darrer Informe INSOCAT 5, monogràfic "Crisi, gènere i pobresa" (pdf) presentat recentment per ECAS aporta dades sobre les tasques domèstiques i de cura: les dones hi dediquen 4 hores i 14 minuts de mitjana, els homes 2 hores 25 minuts.
Altres dades les he sentit de la veu, i les presentacions, de Marc Grau, investigador de l'ICWF de l'IESE que estudia i difon el concepte de Responsabilitat Familar Corporativa. Explica Marc Grau, basant-se en un estudi, que pares i mares dediquem el mateix temps de qualitat als nostres infants (23 minuts al dia) però pel que fa al temps bàsic (cura, supervisió, transport) els pares hi dediquen encara no una hora (56 minuts) mentre les mares hi dediquen més de 2 hores (2 hores 21 minuts).
És evident que només amb les hores de qualitat dels pares la supervivència dels infants no estaria, ni molt menys, garantida!
L'estudi d'ECAS vincula aquest diferencial directament amb la bretxa salarial, doncs la poca conciliació dels homes representa una major càrrega per les dones i un impacte directe a les seves vides laborals (major temporalitat, més jornades parcials, menys oportunitats de promoció...) i fins i tot a la seva salut física i mental. I naturalment amb la pobresa, que també és femenina!
És molt important destinar temps de qualitat als nostres infants, però aquest ha de ser només una part més del temps que els infants necessiten que els hi dediquem.
O dit d'una altra manera, el temps de qualitat ha de sumar, no restar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada