dimecres, 25 de març del 2015

Aferrats a la vida


Poques coses com la mort, malauradament, ens fan pensar i valorar la vida, la nostra vida!

Viure com si cada dia fos el darrer seria un malson, una "mala vida" com cantaven Mano Negra, però també ho és viure sense valorar-la per moments, sobretot quan, d'una manera o altra, la mort se'ns fa present.

Hi ha persones que veuen venir la mort, bé pel tipus de vida que porten o per feina que tenen, bé perquè hi ha malalties que la duen associada al seu nom; en moltes ocasions, però, la mort s'esdevé de sobte, sense avisar, de manera imprevisible tot i que sabem, per bé que no ho recordem gaire, que el més previsible i segur que té la nostra vida és que un dia finarà!

Ens aferrem a la vida quan ens sobrevola la mort!
Tragèdies com la de l'Airbus A320 de Germanwings ens colpeixen precisament perquè la mort ens agafa desprevinguts, apareix implacablement de manera inesperada i sega per sempre vides i relacions sense possibilitat d'acomiadar-se...

Drames com aquest ens colpeixen perquè en el fons sabem que el que els hi ha passat als 150 passatgers d'aquest avió podria (pot!) passar-nos també a nosaltres! Per altres tragèdies, geogràficament i culturalment més allunyades, estem més immunitzats...

Però en tragèdies com l'accident d'avió estavellat als Alps francesos l'empatia amb les víctimes i el dol dels seus familiars s'activa i per moments ens aferrem a la vida, a la nostra fràgil i volàtil vida, procurant fermar-la ben fort, lluny de les imprevisibles i implacables tenebres de la mort.

La mort ens fa por, però més por ens fa la sensació de no saber viure! Una de les frases cèlebres de Mae West (atribuïda també a Woody Allen?) diu que  només vivim una vegada, però si ho fem bé, una vegada pot ser suficient.

El meu condol per als familiars de les víctimes i per aquestes, el desig que descansin en pau...

Imatge: Notegraphy


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada