Sóc espanyol!

Sóc espanyol, sí, espanyol! Una altra cosa és que me'n senti!

Però jo, com la majoria de vosaltres, sóc espanyol, tal i com acredita el document nacional d'identitat (DNI) que dies enrere vaig renovar i que em dóna la nacionalitat espanyola fins al 2024, si res no passa abans...

No vull ara entrar en si ens sentim o no espanyols, aquest és un debat que ara, avui no m'interessa: jo sóc tan espanyol com Johann (Juanito) Mühlegg, tot i que de la mateixa manera que si li pregunteu a ell dirà que es sent alemany, com jo català...

Ser espanyol per mi no és cap problema, mentre deixin que me'n senti tan o tan poc com jo vulgui i decideixi, mentre no em vulguin imposar una manera de sentir-me'n, com tampoc no m'agrada que ningú m'imposi una manera de sentir-me català... 

Per mi el problema és ser espanyol en aquesta Espanya, en l'Espanya d'avui, en una Espanya governada per un govern que vol imposar només el seu model d'estat aplicant polítiques involucionistes en sanitat, educació, cultura...

Hi ha qui diu que França és un país fantàstic només amb un defecte: els francesos; també hi ha qui afirma que el pitjor de la independència són alguns independentistes i, per extensió podríem afirmar que el pitjor del nacionalisme són els nacionalistes, i que el pitjor dels federalisme són els federalistes...

Potser sí que el pitjor d'Espanya siguin els espanyolistes, potser sí que el problema no és tan ser espanyol com ser-ho d'aquesta Espanya...

Tan de bo el dia que a banda de sentir-me català pugui ser-ho amb totes les de la llei, acreditat per un document nacional d'identitat català, no lamenti ser català en aquella Catalunya!

De fet no cal esperar a la independència, no hauriem de lamentar-ho ara, doncs per bé que cap document ho acrediti oficialment, sóc català!