A finals d'abril de 1974 el Ministre d'Informació i Turisme del govern espanyol presidit per Carlos Arias Navarro, Pío Cabanillas Gallas (pare de qui va ser Director General de RTVE i ministre d'Aznar, Pío Cabanillas Alonso) visitava Ràdio Barcelona per a presidir l'acte inaugural del cinquantenari de Ràdio Barcelona (SER), l'emissora degana no només de Catalunya, també de l'estat espanyol.
Es feia ressò de la visita l'edició del diari ABC de 24 d'abril de 1974, que entre d'altres informacions recollia a la seva crònica les paraules que el ministre va adreçar en l'acte inaugural, entre les que destaca aquesta enginyosa frase:
"Si en la vida hay que ser, la SER ha sido"
A banda de de felicitar el 50è aniversari de l'emissora i de valorar el camí que havia obert la crònica del diari recull les 3 grans coses que, segons el ministre, quedaven per fer en el món de la radiodifusió espanyola:
1.- "Encontrar nuestro sitio en el mundo europeo, en el mundo internacional"
2.- "Un cultivo óptimo de la frecuéncia modulada y atender al Estatuto de los profesionales. Reconocer la existéncia real de unas profesiones que son tardíamente reconocidas y que es injusto que estén abandonadas"
3.- Afrontar la ley de la Radio. Si bien es difícil anticipar fechas ciertas, yo creo que antes de que finalicen los actos del cincuentenario de EAJ-1 (Ràdio Barcelona), que celebramos, tendremos ultimado el anteproyecto de esa ley".
Pío Cabanillas Gallo havia participat activament en la redacció de la Llei de Premsa de 1966 (la "Llei Fraga") en la seva condició de sotssecretari d'Informació i Turisme en el ministeri dirigit per Manuel Fraga; així ho recollia també la crònica del diari ABC: "Yo redacté la ley de Prensa con enorme esperanza y estoy muy satisfecho de los resultados".
El pas de Pío Cabanillas Gallo com a Ministre d'Informació i Turisme va ser més aviat efímer (de gener a octubre de 1974) doncs sembla que la seva visió de certa "obertura" (impulsar la liberalització de la informació a TVE) no era del gust de Francisco Franco...
Així era la ràdio l'any 1974, fa 40 anys: tenia no només moltes i importants fites per assolir, sinó sobretot mancaven, a la ràdio i també al país, moltes llibertats per conquerir!
És ben cert que aleshores, i malgrat la dictadura, també es feien bons i grans programes de ràdio... però com tantes altres coses de la vida, de la vida quotidiana, el franquisme ho tenyia tot d'un resclosit (control, censura, repressió) que fins i tot ara fa tirar enrere!
Avui, dia mundial de la ràdio, he volgut fer una mirada enrere de 40 anys... doncs aquest 2014 repasso l'any 1974, l'any que em va veure néixer!
Visca la ràdio!
----------
pd: l'article de l'any passat: 5 consideracions en motiu del Dia Mundial de la Ràdio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada