Així comença... "Tàmiris i els jacints"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre que, en el meu particular, entra a la categoria de "llibre de Sant Jordi", ja que és el que a casa m'han regalat o, més ben dit, he triat perquè em regalessin!

"Tàmiris i els jacints" (Cap de brot edicions, 2025), de Lluís Lucero Comas, té les dues condicions que enguany em vaig autoimposar per triar el llibre de Sant Jordi: (1) un llibre d'un autor català, (2) i escrit en català. El llibre, a més, té una tercera condició que el fa diferencial dels meus darrers llibres de Sant Jordi: és un llibre de poesia. I si a més, el poeta és gironí... què més podem demanar?

"Tàmiris i els jacints" és un llibre que comença així:

Comença el dia
i es força a escriure
quatre o cinc versos.
Duran enlloc?
O bé un bon foc
és llur planeta?