El negre de Banyoles

Tota fruita té el seu procés de maduració i, més tard o més d'hora, cau per si sola; el metge Alphonse Arcelin va fer accelerar, paradoxalment, la maduració d'un procés (la retirada del negre de Banyoles del Museu Darder) que, estic convençut, sense la seva intervenció s'hagués produït igualment, tot i que segurament més tard i en (i per) altres circumstàncies.

Dic paradoxalment perquè, tot i que la lluita d'Alphonse Arcelin va actuar d'accelerant, la resolució del cas no va ser ni molt menys ràpida ni immediata, el litigi amb l'Ajuntament de Banyoles va durar quasi una dècada. La sèrie documental "El negre té nom" ens ha fet reviure aquells fets de la Catalunya i la Banyoles preolímpica, i totes les derivades polítiques, museístiques i socials, a favor i en contra la retirada del negre de Banyoles del Museu Darder.

Veient el documental podria semblar que es projecta una imatge d'una Banyoles racista, encapçalada per l'alcalde d'aleshores, Joan Solana, judici que em sembla injust, per més traces que, per desconeixement o ignorància, se'n puguin detectar amb els ulls que avui ens mirem el món, que són força diferents de com ens el miràvem aleshores.

El Museu Darder, juntament amb l'estany de Banyoles, era una visita escolar recorrent de moltes escoles de les comarques gironines i de Catalunya; jo mateix l'havia visitat i en cap de les visites vam interpretar aquella exposició del negre de Banyoles com un acte de racisme, i entenc que aquest era el sentit general no només del centenar de visites d'escoles d'arreu que cada curs hi anaven, sinó del conjunt de la població de Banyoles, de les comarques gironines i de Catalunya.

És clar que a vegades una mirada nova, una mirada diferent ajuda a enfocar i conceptualitzar diferent les coses, i aquest canvi d'enfocament també necessita el seu procés, la seva assimilació. Salvant les distàncies, però per entendre aquestes transicions de canvis culturals i presa de consciència, anys enrere es jugava, per Setmana Santa, a "matar jueus", joc que fa dècades que ja no es juga per la incorrecció política que representa avui dia.

No crec que Banyoles, ni el seu alcalde, ni el munt d'escoles d'arreu del país que visitaven el Museu Darder fossin racistes aleshores, tot i que l'acceptació de l'exposició del negre de Banyoles ens sembli un acte de racisme avui; i si parlem d'avui, el que sí que sé, és que Banyoles té, des de fa anys, una planificació escolar que li permet combatre, amb prou èxit, la segregació escolar, i aquest fet potser també valdria per a un documental, si algú tingués a bé de fer-lo...