Al llarg d'aquest 2025 els dissabtes el dedicaré a les cançons que xiulen, peces musicals que, en algun moment, contenen música xiulada.
Xiular: Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada.
I avui, una cançó, "Sisyphus", del músic singular, i alhora multiinstrumentista, Andrew Bird, sí, el mateix que xiulava la setmana passada, i el mateix que xiularà la setmana vinent, perquè quan ensopegues amb un músic que xiula tan bé, resulta difícil prescindir-ne en una secció com aquesta.
La cançó d'avui s'inspira en el mite de Sísif, aquest personatge condemnat per Zeus, per haver enredat els Déus, a empènyer eternament una pedra muntanya amunt, ja que cada vegada feia arribar la pedra al cim, aquesta tornava a rodolar avall...
Una metàfora, en els nostres dies, de l’esforç inútil, que ens convida a emprar l'esforç allà on cal, on pugui tenir impacte, a actuar amb responsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada