Aquesta enginyosa cançó va formar part, fa tres anys, dels Minuts Musicals de desamor, doncs el que ens explica és, com amb la mítica parella musical, el relat d'una ruptura.
Però avui no torna pel desamor sinó perquè conté, en el títol, un dels dos noms propis d'aquest magnífic duet musical que tantes bones cançons ens va deixar: Garfunkel, d'Art Garfunkel!
“Yo soy Simon, tú Garfunkel", diu la cançó, i no sé si aquest posicionament (yo Simon, tú Garfunkel) té, de forma sibil·lina, un punt de malícia, que ja sabem que en les ruptures, també les musicals, hi ha qui acaba per mèrits o no amb la llufa del paper de culpable, hi ha qui amb el de víctima...
O potser sóc jo que vull veure-hi més del que l'autor volia explicar: una ruptura tan inevitable com la d'en Paul i l'Art!
“Yo soy Simon, tú Garfunkel"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada