És un genocidi

El que està perpetrant l’Estat d’Israel a la Franja de Gaza és, amb totes les lletres i amb tot el dramatisme del terme, un genocidi, l’extermini d’un poble segons el diccionari. No és només una opinió personal, ho assenyala l’ONU a través de la Comissió Internacional Independent d’Investigació sobre els Territoris Palestins Ocupats, que afirma i argumenta que “Israel ha comès genocidi contra els palestins a la Franja de Gaza”.

El mot genocidi incomoda a alguns partits polítics, especialment els situats a la dreta i l’extrema dreta, que eviten pronunciar-lo no només pel seu significat lingüístic, també pel seu pes jurídic i les responsabilitats que implica.

Sembla prou evident que Israel està exterminant un poble mentre ocupa el seu territori. Els supervivents només tenen com a sortida l’entrada al camp (de concentració) d’Al-Mawasi, una cruel rèplica palestina del gueto de Varsòvia, després d’haver patit bombardejos i fam, després d'haver vist morir familiars, veïns i veïnes i amistats per les bombes, per les bales i per la fam. Paradoxes terribles de la condició humana.

Encara més desconcertant és la tebiesa de la resposta internacional davant d’aquest genocidi, sobretot si la comparem amb la reacció molt més contundent davant de la invasió russa d’Ucraïna. Una altra paradoxa que ens interpel·la com a societat.

I resulta gairebé incomprensible que hi hagi qui s’ofengui més per les protestes a les etapes de La Vuelta, amb manifestants intentant aturar la competició ciclista, que per les imatges de la massacre quotidiana a Gaza.

És un genocidi. I el més trist és la sensació que, tot i saber-ho, no som capaços de posar-hi fi.