La ràdio sempre hi és

L'apagada general de dilluns no va deixar-nos literalment a les fosques perquè es va produir de dia, tot i que sí que va paralitzar, de forma tant sobtada com inesperada bona, part de la nostra activitat laboral i quotidiana. L'apagada general de dilluns, més que deixar-nos a les fosques va enlluernar, i de quina manera, les nostres mancances, vulnerabilitats i, sobretot, dependències, alhora que va il·luminar, com si es tractés d'una estrella invitada, la ràdio analògica.

Sense electricitat, els canals habituals d'informació i entreteniment com la televisió, internet, i les xarxes socials van desaparèixer de cop; les pantalles dels ordinadors i els televisors es van ennegrir i les connexions d'internet, les dades mòbils i el wifi, van anar fallant en qüestió de minuts afectant no només la nostra vida laboral, també l'accés a la informació, tan necessària en circumstàncies com aquesta. Va ser llavors quan la ràdio, fidel i resilient, va tornar a demostrar la seva importància vital.

Quan tot falla, la ràdio analògica, especialment la que emet a l'FM, segueix funcionant. A través d’un simple transistor a piles la veu de la ràdio arriba, veu que informa, entreté i, si cal, sobretot acompanya. La ràdio analògica no necessita connexions complexes ni grans infraestructures electròniques: la ràdio està dissenyada per resistir, la ràdio està acostumada a resistir. És un mitjà modest, humil, sovint silenciat i menystingut en temps de normalitat, però inigualable i insubstituïble quan la normalitat es capgira.

Vivim en una època de pantalles brillants i comunicació immediata, on la televisió i les xarxes socials ens ofereixen informació i entreteniment amb tot luxe de detalls i espectacularitat; només cal recordar les imatges de l'enterrament del papa Francesc, però la dependència absoluta de la xarxa elèctrica i d'internet converteix aquests suports digitals en terriblement fràgils quan es produeix una crisi. Aleshores, el transistor encès, l'anacrònic i revalorat transistor, el que ofereix la veu calmada de qui informa des d'un estudi modest, com el de Ràdio Sarrià, però preparat, esdevé una eina essencial tant per saber què passa com per sentir-se acompanyat.

La ràdio no només ens diu el que necessitem saber. També ens connecta amb els altres, ens reconforta i ens recorda que, malgrat l'adversitat, seguim formant part d’una comunitat. I ho fa amb una proximitat i una calidesa que cap altre mitjà és capaç d'igualar.

Dilluns va quedar clar, una vegada més, que la ràdio sempre hi és, i sempre hi serà.