És curiós, fins ahir els 50 anys em semblaven molt a prop, just a la cantonada, i avui que en faig 49, a un any vista, els veig un xic més lluny... Ahir hi estava a poc més d'1 any i avui encara em queden 365 dies! Qüestió de percepció, suposo, i de no tenir pressa per arribar-hi...
Encara em resten 365 dies per a fer tot el que voldria fer abans de complir els 50 anys. És clar que també en podria fer una lectura més dramàtica i dir, i dir-me a mi mateix, que tan sols em resten 365 dies per a fer tot el que voldria fer abans de complir els 50 anys!
De fet, no són 365 dies sinó 366, que l'any vinent és de traspàs, per la qual cosa encara guanyo un dia més!
Sincerament, no tinc res pendent que hagi de fer necessàriament abans de complir els 50 anys. Que tinc coses pendents? O reformulant la pregunta: que al llarg de la vida que em queda m'agradaria fer algunes coses és? Doncs sí, naturalment, però no cal que sigui abans dels 50, ni abans dels 60 i, si pel que sigui finalment no les puc fer, tampoc serà tan greu...
Sense perdre la il·lusió per a fer coses, per a descobrir coses noves, fa uns anys que vaig pensar que és millor valorar el que tinc, que en el meu cas sense cap luxe és un xic més que suficient, que no obsessionar-me pel que no tinc i, sobretot, pel que difícilment puc tenir.
Podeu llegir-hi poca ambició o fins i tot un punt de conformisme, i tampoc us diré que no. Jo soc dels que a la zona de confort s'hi troben prou confortablement...
Així que abans de fer els 50 tinc tot un any per gaudir dels 49 i per acomiadar-me d'aquesta dècada prodigiosa. I el que hagi de venir, si ha de venir ja arribarà, abans o després dels 50.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada