Corresponsals de guerra

Des que ha esclatat la guerra, amb la invasió i els atacs de Rússia contra Ucraïna, som molta gent, a Catalunya i em sembla que més enllà, que seguim les cròniques dels corresponsals de guerra de TV3 amb una barreja d'admiració i patiment.

Admiració pel seu compromís amb la informació (que no oblidem és un dels nostres drets), per la seva professionalitat i per la manera com ens expliquen el que passa, donant veu a les persones anònimes, gent del carrer com nosaltres, que pateix la guerra i les seves devastadores conseqüències.

Patiment pel risc que assumeixen apropant-se al front, movent-se en territori hostil, jugant-se la pell periodistes, tècnics, traductors i tot l'equip de suport, per fer-nos arribar la informació de primera mà.

Ahir al migdia, a la primera connexió del periodista Lluís Caelles al Telenotícies, vaig patir quan, pocs segons després de connectar, va haver de tallar en directe la seva crònica i la connexió perquè va aparèixer tot de gent d'un cotxe que els demanava la documentació, suposo, que per identificar-se. En una altra crònica ja va informar que els havien advertit que hi havia moltes milícies ucraïneses i que l'exèrcit no podia respondre per elles...

També fa patir, aquests dies, el corresponsal Manel Alías, i no només quan es protegeix amb una armilla antibales i un aparatós casc. Sembla que la credencial i la identificació de periodista hauria de ser una protecció, però ja sabem que en molts conflictes precisament els periodistes són el blanc. Manel Alías em fa patir, també perquè se suposa que ja havia acabat la seva feina de corresponsal a Rússia i ja enfilava un nou repte professional a TV3; el conflicte i la guerra l'han fet tornar...

Com el "general Bum Bum" aquests i altres corresponsals se'n van a la guerra, però ells no van "damunt del seu cavall" ni fan "tremolar la terra"... Ens fan tremolar a nosaltres, que esperem les seves extraordinàries cròniques i, sobretot, esperem que puguin tornar a casa ben aviat, com tots els refugiats que aquesta guerra desplaça.

Admirem els i les corresponsals de guerra perquè ens fan patir, ens fan patir perquè els i les admirem, i aquest és un bucle del que no podem escapar.