"El poder de la mentida", frases i cites

Quan de petit anava d'excursió amb l'escola tard o d'hora, dalt de l'autobús, cantàvem allò de "ahora que vamos despacio, vamos a contar mentiras, tra-la-ra...". Aleshores no era prou conscient, com anys després o, per exemple, després d'haver llegit aquest llibre, que la mentida és inherent a la condició humana, i que la veritat ni és una, ni és absoluta!

La lectura del llibre "El poder de la mentida: Manipular la veritat per construir relats" (Edicions Saldonar, 2018), del periodista Joan Julibert, m'ha acompanyat aquestes darreres setmanes i mentre passava pàgines no podia evitar marcar frases que volia retenir abans de tornar el llibre a la biblioteca. Marcades i revisades, al final han estat 20 les frases que destil·lo del llibre, a les que hi afegeixo 11 cites d'entre les que conté d'altres autors. 

Són frases que, com la pròpia lectura del llibre, potser no són una recepta màgica per a destriar la veritat de la mentida, però ens ajuden a reflexionar-hi i a entendre que en tota veritat sempre pot amagar-s'hi un punt de mentida, i viceversa...

1. Les mentides primigènies, les primeres que aprenem, però, són només un petit avenç d'un art que evoluciona fins al màxim refinament i sofisticació, gràcies al qual som capaços de perfilar les tècniques més elaborades.
2. El desengany és l'altra cara de l'engany, i aquest és el que dóna pas a la mentida.
3. En moltes ocasions, la veritat no es defineix tant per la seva constatació indiscutible com per la falta d'un discurs que sigui alternatiu, o, dit d'una altra manera, es concep més aviat per l'absència d'un relat que la desmenteixi.
4. El periodisme no només fa una fotografia de la realitat, sinó que utilitza i sofistica tècniques i rutines de producció i consum necessàries per persuadir, per fer veure la realitat d'una manera determinada.
5. El periodisme és la ploma persistent que a còpia de repetir una realitat en el dia a dia dels ciutadans ha acabat fixant-nos la història col·lectiva que es pretenia.
6. Avui el periodisme prefereix lectors afins que no pas crítics, s'estima més lectors que assenteixin que se sorprenguin.
7. (...) una de les tècniques més efectives de desinformació és la sobreinformació, quan es crea un context propici per a la confusió per reduir els judicis de valor.
8. La raó no crea mai tantes afinitats com les emocions o la fe.
9. Es tracta senzillament de convèncer un nombre significatiu de persones de l'existència d'una realitat imaginària perquè s'acabi assumint com a real.
10. A l'època de la postveritat, mentir és més fàcil.
11. (...) la veritat no és un valor absolut, sinó una construcció que necessita un relat per fixar-ne els termes.
12. Tendim a escoltar amb més atenció el que ens referma en la nostra manera de veure el món o els nostres principis que no pas el que ens fa entrar en contradicció amb els nostres valors, idees, i amb els nostres aprenentatges previs i la tradició.
13. Si recuperem Geroge Orwell i la fixació que tenia sobre com el llenguatge marca el pensament, ens adonarem que un dels principals artefactes dialèctics o retòrics per construir imaginaris és deixar a l'ombra aquelles parts que podrien qüestionar els postulats favorables a les formes de domini que s'entenen com a naturals.
14. El poder és sens dubte la principal font de legitimació de la mentida, perquè ell mateix no és res més que una convenció sustentada sobre una ficció o una realitat deformada.
15. El poder, de fet, està tan convençut que domina el relat, que pot amagar sense problema tot el que podria qüestionar-lo, i té a les mans la prerrogativa de magnificar o difondre tot el que creu que el pot beneficiar, i no dubta d'exercir-la quan convé a la seva posició de domini.
16. (...) el poder establert, el que concilia l'entesa entre la política i l'economia, allò que anomenem l'stablishment, és capaç d'atorgar-se a si mateix la possibilitat de determinar quan té interès donar informació sobre uns fets i quan és millor ocultar-los.
17. En definitiva, la mentida legítima és l'escut en què ens podem refugiar per explicar per què contínuament estem reconstruint la realitat, perquè ens veiem empesos a redecorar tot el que vivim.
18. En política, o en qualsevol altra activitat en què l'autoritat sigui un element d'ordre necessari, és més important la credibilitat que la veritat, i aquesta no és sempre fruit d'una cerca intensiva per descobrir el que és, sinó el que sembla.
19. (...) buscar la veritat no significa voler trobar un valor absolut sinó desmuntar els que ens tenallen la llibertat i ens fan esclaus d'un sistema de valors que ens impedeix el progrés.
20. Perquè, en realitat, un periodista té una funció essencial en un entorn de llibertat d'expressió, que no és cap altra que potenciar fins al límit possible el dubte sobre les veritats establertes, i obrir interrogants per evitar que les realitats creades acabin conduint-nos pel camí de la tirania.

Cites del llibre d'altres autors:

1. Josep Maria Terricabras responent a la pregunta que Ponç Pilat fa a Jesucrist (Què és la veritat?): "La veritat és allò que nosaltres anomenem veritat. Com la justícia, com la fraternitat, com la igualtat, és allò que nosaltres construïm al llarg dels segles".
2. Jorge Galindo (periodista): "saber que no se sap és molt millor que creure cegament en una cosa que és falsa".
3. Martín Caparrós (periodista): "la informació -tal com existeix- consisteix a dir a molta gent què li passa a molt poca: la que té poder".
4. Leila Guerreiro (periodista): "abans de seguir convé recordar que el periodisme no és una eina d'evangelització ni un òrgan de propaganda i que, en tot cas, quan perd la seva mirada crítica deixa de ser periodisme".
5. Guillem Martínez (periodista): "el primer que necessites per enganyar una societat és una societat amb la ferma voluntat de ser enganyada".
6. Ryszard Kapuscinski: "quan es va descobrir que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important".
7. Manuel Castells (sociòleg): "els mitjans de comunicació no són el quarts poder. Són més importants, són l'espai on es crea el poder".
8. Antoni Puigverd (escriptor i periodista): "la força destructora del periodisme ha coincidit amb l'entronització d'un nou estament social: l'audiència".
9. Jaques Racnière (pensador): "la dissensió no es troba entre els que pensen blanc i els que pensen negre, sinó entre els que pensen blanc però amb concepcions diferents i diverses de la blancor"
10. Arthur Shopenhauer: ""és més fàcil aconseguir el suport a unes tesis apel·lant a la voluntat que no pas a la raó. Així doncs, cal saber detectar els interessos pels quals es mou l'interlocutor".
11. Hannah Arendt (filòsofa): "com més èxit tingui un mentider i més gran sigui el nombre de convençuts, més possibilitats hi ha que s'acabi creient les seves pròpies mentides".

Després de tanta mentida, em sembla que el proper llibre que demanaré a la biblioteca serà "Cròniques de la veritat oculta" de Pere Calders...