La darrera moto

Catorze anys i més de vint-i-cinc mil kilòmetres després la setmana passada em vaig acomiadar de la meva quarta moto, la primera i de moment única que he comprat nova de trinca! 

La moto encara tenia corda, tot i estar des de feia més o menys un any a la corda fluixa: els seus 250 centímetres cúbics feien que només jo pogués conduir-la i ara a casa ja sumem quatre carnets de cotxe, i de cotxe només en tenim un... 

Solució? Baixar dels 250 als 125 centímetres cúbics, que en aquest cas sí, menys és més. Menys cilindrada, més persones que podem (ara dos) , i podrem (més endavant quatre i fins i tot cinc), conduir la moto. 

25.000 kilòmetres en 14 anys són menys de 5 kilòmetres al dia, tot i que he de reconèixer que la moto mai l'he fet servir cada dia, i menys aquests darrers anys, des que també utilitzo la Girocleta. 

De fet la millor opció per anar i tornar de Girona, jo que visc en un barri perifèric a uns 2-3 kilòmetres del centre de la ciutat, és combinar la Girocleta i caminar, sempre que no hagi de carregar res, ni naturalment "fer de taxi". Arribar pedalant a Pedret, Correus o la Plaça Catalunya és un passeig d'entre deu i vint minuts, i no t'has de preocupar ni del trànsit ni d'aparcar. 

La moto també és una bona opció i aquesta nova, tot i ser de menor cilindrada, complirà perfectament les expectatives. D'acord que no arribarà a 80 km/h amb un cop de gas a l'arrencada d'un semàfor, però ben mirat ni falta que fa... 

Per la mobilitat de la meva família, tot i ser cinc a casa, de moment en fem prou amb un cotxe, una moto, els carnets de la Girocleta i el bus urbà. Amb quatre carnets el cotxe és compartit, naturalment amb criteris i prioritats, i ara ho podrà ser també la moto, la darrera moto de casa, estrenada tot just la setmana passada. 

Aquesta darrera és la meva cinquena moto en els darrers 32 anys, i és que com cantava Pere Tàpies, jo dels dels setze anys (o menys) que "amb moto xupu pa pa pa"...