"Els veïnats veïnadegen i qualque vegada festegen", i qualque vegada és aquests dies, al meu barri, que Festegem el carrer!
"Qui té un mal veí no pot dormir", i és que això dels veïns és com la família: una loteria, toquen els que toquen; és clar que "val més un bon veí que un mal parent"! Altra cosa són les amistats, que (diuen) es trien...
Amb els veïns, com amb la família, també es pot fer el que es fa amb les amistats, cultivar la relació, i no perquè "la llengua d'un mal veí pica més que un escorpí", sinó perquè la convivència és diària, i "qui té bon veí té bon matí"...
El pati de casa limita amb dos més, amb el la casa del costat i el la del darrere; separen els nostres patis tanques que no són murs infranquejables, i que alhora que ens donen la mínima privacitat desitjable, ens serveixen també per saludar-nos i a vegades fins i tot donar-nos, o deixar-nos, coses, com qui fa contraban a la frontera...
Saludar és una bona manera de cultivar el bon veïnatge, i al meu barri la gent ens saludem encara que no siguem amics, ni coneguts, esdevenint els no menys valuosos saludats; quan saludes algú el reconeixes, en aquest cas com a veí, i aquest és un reconeixement prou valuós com per deixar-lo perdre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada