Ni referèndum, ni referèndum!

Referèndum o referèndum, va dir el president Puigdemont resolta positivament la seva qüestió de confiança; ni referèndum ni referèndum, li va dir el president Rajoy i tot seguit li va etzibar calladament l'inevitable "al Tribunal Constitucional vas!"

I ja hi som pel tros: el referèndum (o referèndum) del 2017 suspès cautelarment (que no anul·lat) per l'admissió a tràmit del TC, sota amenaça del propi tribunal de conseqüències penals davant qualsevol acte de desobediència a la suspensió, com és preceptiu en qualsevol suspensió cautelar.

L'operació diàleg del govern espanyol del PP no inclou el referèndum, i qualsevol diàleg del govern català de Junts pel Sí precisament l'inclou com a element imprescindible; no cal ser massa llarg per veure que ambdues posicions són eternament divergents.

Tampoc cal ser molt llarg per entendre que el president Puigdemont sabia que la suspensió seria inevitable quan el va anunciar i ara caldrà veure, amb els antecedents del 9N i el cas omís de la presidenta del Parlament Carme Forcadell al TC, com reaccionen govern i Parlament.

El govern català no sembla disposat a frenar en la seva voluntat i determinació de fer el referèndum (o referèndum), tampoc el govern espanyol sembla disposat a frenar en la seva voluntat i determinació d'impedir-lo per terra, mar i aire: ni referèndum, ni referèndum. I així podríem seguir anys i anys, en un estira i arronsa permanent, en un etern diàleg de sords, en una mena de bucle infinit...

Però no, passaran coses, es precipitaran esdeveniments a mesura que els processos judicials avancin i, sobretot si el govern català es manté ferm i no afluixa, les causes s'ampliïn... Podem parlar de xoc de trens, de trens desiguals certament, però a mi aquesta situació em fa pensar més en un pols, en el que a banda de força el que cal és, sobretot, resistència!