 |
| El passat dissabte 6 de juliol vaig celebrar els meu 39è aniversari! |
N'hi ha que m'ho han dit molt convençuts: que sí, que és una edat que es gaudeix molt! Que a partir dels quaranta s'ha acabat el tempteig, el dubtar, que amb la maduresa les coses es veuen, i es viuen, d'una manera més clara!
Deu ser que amb l'inevitable pas dels anys un va adquirint experiència, a base d'aprenentatges, d'errors i de patacades; de fet així creixem, ens fem joves, adults i madurem... madurem tan que finalment ens fem vells...
Per mi els 40 són encara un gran interrogant! I fins d'aquí un any no voldré desvetllar-lo; no em molesta fer anys, no em preocupen els 40, però tampoc tinc pressa!
Al capdavall l'important dels anys, de l'edat, no és el número, sinó la vida que has fet fins aleshores, la vida que vius ara! És per això que jo, fins ara, sempre he defensat que la millor edat és, simplement, la que tens a cada moment!
Diuen els qui fa cert temps que hi transiten que els 40 és la millor edat! Quan jo en tingui 40, d'aquí un any, també ho diré!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada