"Ara sí que sóc una dona sostenible!", d' @EstelSole

Mercè Sampietro a l'acte de lliurament del XXXI Premi Just M. Casero. Foto: Roger Casero

Interpretava Mercè Sampietro, el passat diumenge 30 d'octubre a l'acte central del XXXI Premi Casero, aquest poema d'Estel Solé, un dels que composen l'espectacle "Sensualitats" que fa l'actriu amb el guitarrista Eduard Iniesta.

El poema és, certament, una joia!

Autoreciclatge

Les penes, al contenidor groc
-doblegades com si fossin 'tetrabricks'-.
Els defectes, al blau
-estripats a trossets
...perquè passin pel forat-.
El rancor, al verd
-amb les ampolles de vi
que vaig buidar a l'aigüera
i que ja no ens beurem mai-.
La ràbia i la pena, al marró.
Ara sí que sóc
una dona sostenible.

"Dones que somiaven ser altres dones" d'Estel Solé

#MinutsMusicals amb "Missatge a la nevera" d'Eduard Iniesta... música que ha sonat a les #FiresGirona #fdg11

S'intercala en aquesta interpretació, part de l'espectacle "Sensualitats" del guitarrista Eduard Iniesta i l'actriu Mercè Sampietro, el poema "Estudi de nu" de José Saramago.

Aquest fragment, i d'altres, en vam poder gaudir a l'acte de lliurament del XXXI Premi Just M. Casero, aquest passat diumenge.

Missatge a la nevera

Tanca de cop quan hagis marxat,
i a la bústia deixa-hi les claus,
que la nit em farà els honors en el waltz
dels vespres desabrigats.
Tanca de cop, defuig el comiat
no hi tinc foc a afegir al combat,
una llei natural diu que tot té un final
i el nostre ja ens ha arribat.
Tanca de cop, no em diguis on vas,
del meu cor mai podràs marxar,
t'hi va dur per atzar una estrella fugaç,
perduda en la immensitat.
Tanca de cop, perdona'm si vols,
no he pogut, no he sabut canviar,
si el final és amarg, més amarg és restar
en l'abisme del desencant.
Tanca de cop quan hagis...

Eduard Iniesta