En blanc?

D'aquí a deu dies hi ha les eleccions al Parlament de Catalunya i tocarà anar a votar. Tinc clar que votaré, però, tinc clar què votaré?

En realitat, el meu vot per aquestes eleccions al Parlament de Catalunya el vaig decidir fa més de dos anys, a mitjans de gener de 2022, i fins i tot vaig deixar per escrit aquesta decisió:  

Ja ho he decidit. A les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya votaré en blanc. Votaré en blanc perquè no em vull abstenir; votaré en blanc, i no nul, perquè vull que el meu vot sigui vàlid (altra cosa és si serà útil...). Votaré en blanc perquè no vull que el meu vot no se'l quedi ningú, cap partit, cap parlamentari.

M'és igual quan es convoquin, si quan toca o si s'avancen. Votaré en blanc, agafaré el sobre i l'introduiré a l'urna sense cap papereta de cap partit, de cap dels que he votat alguna vegada, de cap dels que no he votat mai, de cap dels que tenen representació parlamentària, de cap dels que no. Res, cap papereta, només el sobre, un sobre orfe de qualsevol sigla.

I si us pregunteu si aquesta decisió és pel tema aquest de la vergonyosa "llicència per edat" del Parlament de Catalunya, doncs sí, però no només. Aquest tema ha estat la gota que ha fet vessar el got, el meu got, i és que ja en tinc la pipa plena de tanta pantomima política. 

És cert que, amb tot el que ha plogut des d'aleshores, aquest tema de la llicència per edat del Parlament de Catalunya avui dia sembla del plistocè, però rellegint l'article, m'he anat autoconvencent de nou:

Estic tip de tanta hipocresia, de tanta comèdia, de tanta lluita caïnita, de tanta escenificació i tan poca versemblança. Estic enfadat i decebut. Possiblement més decebut que enfadat.

Així que si, ja ho he decidit i ho deixo escrit ara i aquí per a no oblidar-me'n. A les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya votaré en blanc. 

I tant com fa dos anys vaig escriure això, avui podria fer una altra cosa, certament; podria no ser esclau de les meves paraules i alliberar-me amb el meu silenci, respecte del meu vot i votar, com sempre he fet, amb més convenciment o menys, a qui em plagui, sense haver de donar explicacions a ningú més que a mi mateix.

I també podria escoltar els cants de sirena dels partits polítics, i escoltar com diuen que el moment és crític, que hi ha molt en joc, que no s'hi val a badar, que cada vot compta i que si votem malament el país se'n va en orris... Però la hipèrbole electoralista és massa evident i no fa més que alimentar la comèdia, la lluita caïnita, l'escenificació i la poca versemblança.

Així doncs, en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya em seré fidel a mi mateix més que a qualsevol promesa de qualsevol partit, i mantindré el meu vot en blanc, el meu vot de protesta, un vot que expressa, també una trista decepció.