Fred

Amb setmanes de retard ja sentim l'hivern a flor de pell; potser hi érem de fa setmanes però no ho semblava, no el notàvem.

Jo el vaig notar especialment el divendres al matí en el curt trajecte entre on vaig aparcar el cotxe i l'oficina. Era aquella fred que se't posa a dins, que et posseeix, una fred seca.

No era a primera hora, més aviat era a mig matí i jo, confiat, havia marxat de casa sense gorra. Notava com la fred pressionava el meu cap, com si volgués entrar i a fe que hi entrava. Vaig lamentar no agafar una de les gorres que tinc, potser aquella reversible grisa per un costat, negra per l'altre...

Desemparat del cap vaig fer com quan plou i no tenim paraigües i vaig anar a comprar una gorra en una botiga de roba que hi ha prop de l'oficina. La fred guanyava un a zero, m'havia agafat desprevingut, i es tractava de defensar-me, de respondre a l'atac.

La dependenta, cobrant-me la gorra que vaig comprar (me l'enduc posat!) va sentenciar: definitivament ha arribat l'hivern. Aleshores ens vam lamentar que l'hivern el notarem, a banda del cos, sobretot a la butxaca quan ens arribin les factures de gas i electricitat.

La setmana passada vaig sentir l'hivern i, diuen les previsions meteorològiques, que aquesta setmana l'hivern serà especialment gèlid! Almenys ara no m'agafarà desprevingut ni sense gorra!