Dissabte 14 d'agost, ja entrada la nit torno de L'Estartit després de sopar amb dos bons amics. La conversa, com sempre, és apassionada (política, llibres, música i, aquell dia sobretot, la vida!); i, com quasi sempre, cap fotografia ni "selfie"; cap piulada, ni tan sols cap història d'Instagram en deixarà constància, de la nostra trobada. Algun dia en parlaré, d'això...
Torno cap a Sant Antoni de Calonge, territori aquell dia sense toc de queda, i volto per diferents carrers cercant aparcament gratuït. És el pic de les vacances i tot és ple, també els aparcaments. Dono voltes i més voltes i, per allà on passo, veig corrues de joves fent botellades: una munió en un parc, una multitud en una zona d'aparcament, uns que es mouen d'un un carrer a l'altre...
Fa més de vint anys que, durant uns dies d'agost, estiuejo a Sant Antoni de Calonge i no recordo haver vist mai tal invasió nocturna i etílica de carrers.
A aquelles hores petites, ja amb el toc de queda activat a Palamós, els carrers de Sant Antoni de Calonge són vius d'activitat en un formigueig de joves que arrosseguen ampolles i més d'un gat!
Cansat de donar voltes i de sortejar botellades decideixo aparcar en zona blava, pagar un tant i l'endemà, que ja serà un altre dia, aparcar de nou el cotxe, quan la llum del sol hagi foragitat els noctàmbuls joves, en zona gratuïta, que de dia hi ha més moviment.
Tornant a peu cap a l'apartament després d'haver aparcat i pagat, encara em topo amb més botellades i, per un moment, penso i desitjo que aquells també haurien de ser carrers tocats per la vareta màgica del toc de queda...
Potser aquest és el problema, no és confondre la llibertat amb el llibertinatge, sinó voler resoldre les botellades a base de tocs de queda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada