Hi ha qui aquests dies troba a faltar veure esport, hi ha qui anar al teatre i hi ha qui trobarà a faltar el Festival d'Eurovisió, després de seixanta-quatre anys de retransmissions ininterrompudes!
Aquest mes de maig de pandèmia pel coronavirus, orfe del Temps de Flors de Girona i de tantes altres coses, també ens deixa sense el revaloritzat festival musical europeu (i de més enllà... Austràlia?), i qui no se'n pugui estar podrà consolar-se amb el succedani ("Europe shine a ligth") i la seva alternativa ("Free European Song Contest").
És curiosa la relació amor - odi que aquest festival manté amb la música, catapultant carreres musicals de grups i cantants, o enfonsant-les (en alguns casos) encara més. Participar-hi pot ser una oportunitat, no exempta de risc, i ja sabem que qui no arrisca no pisca!
En l'edició de 1975 van participar-hi, representant el Regne Unit, el grup The Shadows, fent un gran paper amb una meritòria segona posició amb la cançó "Let Me Be the One", rere els Països Baixos amb "Ding-a-dong" del grup Teach-In.
És clar que el major èxit de The Shadows és "Apache", una fantàstica cançó instrumental de 1960. The Shadows van céixer (que no néixer) com a banda de suport del cantant Cliff Richard a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, i van funcionar molt bé també com a grup cultivant grans èxits instrumentals.
Deixarem per a l'especulació i la història ficció fins on haguessin pogut arribar amb un cantant solista de major talent, i si haguessin canviat la història de la música en general, i a banda de la seva (naturalment), la de The Beatles en particular....
El cas és que en la seva discografia no són poques les seves cançons instrumentals, i a mi que m'encanten tot això que els hi agraeixo, especialment amb "Apache"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada