dimarts, 18 de febrer del 2020

Podar o escatir?


Diu l'Arguiñano que, xup xup, no és el mateix bullir que enriquir, i aquí la substància concentrada és el que, segons ell i l'anunci que protagonitza, marca la diferència.

No sé què és el que realment marca la diferència entre podar i escatir, però jo, en la meva particular i intransferible percepció del món, n'hi veig alguna, hi veig aquesta, a risc d'equivocar-me, de bell nou... Jo aquests dies podo l'olivera que presideix, senyorial, el petit pati de casa.

El seu peu està ben arrelat i el tronc ja mostra els senyals de saviesa de qui ha vist món, tot i no moure's d'allà. Té una branca que creix en horitzontal i que dibuixa una lleugera muntanya russa de la que hi penja un test amb flors sempre mig mortes.

Les branques joves, les que jo ara sense compassió decapito d'arrel, creixen amb energia amunt, ben verticals, com si tinguessin ànsia per veure què amaga el teulat de casa; no saben que no amaga res, però no seré jo qui els ho dirà...

Aquests dies, enfilat dalt d'una escala de poc més d'un metre, amb la tisora francesa per podar a dues mans faig amb l'olivera el mateix que amb la retalladora de pèl amb el meu cap, i la meva barba: rapar, pelar arran l'olivera, quasi despullant-la de verd!

Enfilat
a l'escala, quan he d'aixecar els braços per arribar a tallar les branques més altes, m'embriaga una molesta sensació de vertigen que, sospito, s'accentua amb els anys, no els que passen sinó els que sumo! Les alçades cada vegada em fan més respecte, fins i tot por!

Aquesta setmana l'olivera de casa quedarà desplomada com un pollet, i el pati cobert de verd... A casa, segurament també a fora, hi ha qui s'ho mira amb tristesa, però jo les olives no les vull al pati, sinó a l'olivar!

A l'olivar el meu oncle no poda les oliveres, sinó que les escateix; aquí és on jo trobo la diferència, el matís... Jo podo l'olivera del pati, el meu oncle escateix les de l'olivar... I encara diria més; el que va fer el meu oncle, fa dos anys, va ser podar l'olivera del pati, no escatir-la...

Escatir ("tallar una cosa supèrflua, no aprofitable, etc.") i podar (fer la poda: "operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc., d'un arbre, d'un arbust, etc., per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.") potser tècnicament són sinònims, però per mi no són ben bé el mateix...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada