dilluns, 17 de febrer del 2020

El que ens havíem arribat a dir...


Havíem arribat a dir-nos coses grosses, algunes quasi de l'alçada d'un campanar; si les parets parlessin... I ens hauríeu d'haver vist l'altre dia, per exemple, remant junts i unint forces per una causa!

Aquell vespre teníem una reunió a l'Ajuntament, amb l'Ajuntament, més concretament amb l'equip de govern de l'Ajuntament de Sarrià de Ter; sí, per parlar de la crisi de la ràdio municipal i, sobretot, de les nostres propostes per sortir-ne positivament.

Minuts abans de la trobada els i les col·laboradores de Ràdio Sarrià ens anàvem trobant al carrer Major, sota l'Ajuntament; un d'ells va dir "no hi ha pas ple, avui!", fent-nos evident que entre els convocats uns quants havíem estat regidors i regidores, compartint ple, grup municipal i alguns fins i tot govern...

La majoria havíem coincidit entre els anys 2003 i 2011, alguns a govern, d'altres a l'oposició, i viceversa... Aquells van ser anys políticament intensos i aquesta intensitat es vivia també als plens municipals; només caldria recuperar els arxius sonors de Ràdio Sarrià, assistent sempre fidel als plens.

Una dècada després entràvem de nou a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, ara com a ciutadans, com a veïns i veïnes despullats de tota representació institucional, com a simples col·laboradors i col·laboradores de Ràdio Sarrià fent pinya, juntament amb d'altres, per seguir defensant el model de ràdio local i defensar la continuïtat de la feina de qui, durant dècades, ha estat al capdavant de l'emissora municipal, hi ha estat sempre.

Havíem arribat a dir-nos coses grosses, algunes quasi de l'alçada d'un campanar; ja fa temps que afortunadament han prescrit...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada