No sé si amb la seva podria fer-se'n una foguera i si, com va dir precisament l'escriptor Tom Wolfe, se li curaria quedant-se sol...
Aquests dies hi he pensat força, amb la vanitat, i diria que no he estat l'únic, arran de les declaracions del president electe de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona; un periodista del Diari de Girona fins i tot el va titllar (entre d'altres) d'egòlatra després que ell insinués que la periodista del mateix diari que va fer-li la polèmica entrevista exagerés les seves declaracions...
En fi, tot plegat faria riure si no fos que està en joc el prestigi (el poc o molt que tingui) i la legitimitat representativa de la FAV Girona.
Sigui com sigui és evident que el tarannà del personatge, com desprèn en l'entrevista, té altes dosis de vanitat (orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits) i no sé si arribats a aquest punt hem de seguir el consell d'Honoré de Balzac: "cal deixar la vanitat als qui no tenen altra cosa que exhibir"...
El que tinc molt clar, i caldrà veure si també la majoria d'AAVV membres de la FAV Girona, és que la seva vanitat manifesta l'hauria d'inhabilitar com a president, però em temo que no es quedarà sol... Veurem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada