La memòria és selectiva, capritxosa per moments, sobretot quan no podem oblidar el que preferiríem no recordar, sobretot quan no podem recordar el que no hauríem volgut, de cap manera, que caigués al pou de l'oblit... Són tants els oblits que no ens arriben, ni tan sols, a la punta de la llengua!
La memòria s'alimenta dels records i, per capacitat que tinguem en el nostre disc dur, alguns més que d'altres, és limitada i al final acabem recordant essencialment els records que anem recordant, rememorant una i altra vegada mantenint-los vius, actualitzant així el seu registre, fent més profunds els solcs que marquen, com l'arada sobre la terra, en el nostre còrtex cerebral.
Aquests dies de judici hi ha testimonis que, ai l'as!, no recorden gairebé res del que se suposa havien de recordar, i fan com que si t'he vist no me'n recordo, i que si per alguna cosa me'n recordés el record seria d'aquells tan vagues, tant imprecisos, tant borrosos, que ja quasi no hi reconeixeria la veritat que al seu dia van atresorar.
L'oblit és, en aquestes circumstàncies, la distància (més moral que física) entre no dir cap mentida i, alhora, no dir tota la veritat; en aquestes circumstàncies l'oblit és el refugi, més que del mentider, del covard.
La memòria és selectiva i no podem decidir no recordar, però sí dir, impunement, que no recordem, emmordassant la memòria i fent-la presonera per tal que no es pugui expressar.
Caldrà recordar-ho per tenir-ho sempre present, ben present, a la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada