La veu del seu amo

Durant la passada campanya electoral a Sarrià de Ter, la de les municipals, alguns veïns que assistien als actes dels tres partits que ens presentàvem (de fet érem quatre, però el PP va llençar un paracaigudista sense paracaigudes...) em comentaven que els d'ERC tenien una estratègia ben definida entre els que feien la feina bruta i els que sortien a parlar impol·luts. Comentaven sobretot el paper destructiu que solia tenir, als actes electorals, les primeres de les intervencions, dedicades bàsicament a malparlar del govern del PSC, per deixar després que el candidat pogués parlar només en positiu, de manera que aquest darrer s'estalviava, així, les paraules més gruixudes i tenia qui l'hi feia la feina bruta. No només als actes electorals tradicionals, als mítings, sinó també pel carrer alguns veïns parlaven de com alguns membres de la candidatura d'ERC es dedicaven a criticar el govern municipal. “Boceros”, que en diuen alguns...

Aquesta mateixa estratègia l'havia fet, fa quatre anys CiU, en què els presentadors dels actes carregaven contra el govern i altres candidats mentre el candidat podia parlar nomes en positiu. Estratègia de manual, vaja!.

Des del PSC aquesta estratègia, vés per on, no la vam fer servir, vull dir que no ens vam dedicar a carregar contra la oposició, més aviat al contrari, en un acte electoral fins i tot vam elogiar la seva tasca, per veu d'en Quim Rodríguez. Possiblement, algú em va dir, per això les coses ens van anar com van anar...

Potser sí, però nosaltres quan vam plantejar una campanya en positiu vam decidir parlar poc dels altres (ni bé ni malament) i parlar només del balanç de govern i sobretot de les nostres propostes.

Tan sols al final de la campanya vam començar a explicar el què més tard es confirmaria: que ERC tenia clar el pacte amb CiU a Sarrià de Ter. Aquesta afirmació valia per Sarrià de Ter i per altres pobles, en què, si el PSC perdia la majoria absoluta, ERC tenia clar d'antuvi que pactaria amb qui fos menys amb el PSC.

Ara alguns d'aquells candidats “boceros” són regidors i han invertit en gran mesura el seu paper, doncs ara estan al govern. Ara són uns aduladors i, sobretot, nous predicadors que anuncien una nova Era pel nostre poble, situant una mena d'any zero, en aquest 2007 que ara acomiadarem: tot el què hi havia fins ara era negatiu, tot el què a partir d'ara s'esdevindrà serà el millor que mai hàgim tingut al nostre poble. No me'n lamento pas, jo també desitjo el millor pel meu poble... però no sempre tinc clar que el pacte de govern sigui el què el poble veritablement necessita...
Alguns veïns i veïnes em comenten qui són, d'on han sortit ara tota aquesta colla, doncs fins ara no els havien vist massa... Jo els hi dic que s'acostumin a veure'ls i a escoltar-los durant els propers quatre anys, ara són qui porten les rendes del nostre poble. El seu problema, em diuen alguns, és la seva desmesura, la d'abans i la d'ara... la seva manca de perspectiva, la seva actitud de nou rics.

El cert és que alguns regidors de l'actual equip de govern es mostren mesurats i respectuosos amb el què de positiu havia fet el govern del PSC. Per alguns altres tot allò amb tuf “sociata” senzillament és menyspreable...

El nou govern de Sarrià de ter tot just comença a navegar: de moment es fan seva gran part de la tasca iniciada de l'anterior govern pel que fa a grans projectes, però no ho reconeixen. De moment han desactivat el caràcter reivindicatiu de la Plataforma Salvem Sarrià, i el més greu, el seu propi, assumint la infraestructura i informant-ne poc o gens. De moment han tingut només temps per agafar el pols al govern i a vigilar-se entre ells, però no han dibuixat les grans línies de govern. Pel PUOSC han fet una proposta molt coincident amb la nostra, en alguns aspectes menys ambiciosa, com amb Sarrià de Dalt. De moment s'han dedicat a menysprear les nostres propostes: millora transport públic, Pla Educatiu d'Entorn, millora i bonificacions dels impostos, amb arguments tangencials i, en el fons, pel fet de ser propostes del PSC i no seves...

Tindrem al 2008 més elements d'anàlisi de la seva tasca de govern, del paper dels regidors i regidora de govern i de la seva particular deconstrucció de Sarrià de Ter... bé, més que deconstruir pretenen reconstruir Sarrià de Ter...
------------------------------------------------
pd1: avís per navegants. A Sarrià molta gent sap qui és l'alcalde, però no tothom té clar que ell porti les regnes del govern; hi ha qui diu que el primer tinent d'alcalde és més gat vell...

pd2: una petita gran notícia!. Per primera vegada una proposta del PSC és acceptada pel govern!. La proposta d'explicitar, a la nova ordenança de circulació, la prohibició de motocicletes i quads de circular per voreres, carrils bici, vies verdes i passeres. Més d'una vegada hem vist motocicletes passant per sobre la vorera o la passera de la Rasa.

pd3: el regidor de Festes del govern de de l'Ajuntament de Sarrià de Ter segueix fent-se seu tot el mèrit de la darrera Festa Major, és a dir, segueix obviant que quan van formar govern la Festa estava programada al 90 %. Una veïna l'altre dia em comentava: no m'estranya que ara en parli bé, deu ser que abans no hi venia massa a la Festa Major...

pd4: el músic barceloempordanès Pau Guillamet, Guillamino, farà un pròleg musical abans de les campanades de cap d'any a TV3. Ja ho veiem i ens n'alegrem per ell: en Guillamino és un tros de músic sense sostre!.

Guillamino: Somnis de llop

Guillamino: I see love


C33 - Silenci? - Guillamino i Pedrals:


pd5: 4 anys de Govern Socialista: + igualtat social i + drets socials

SlideShare src="http://static.slideshare.net/swf/logo_embd.png"> View Upload your own

pd6: vagi per endavant que sóc partidari de les seleccions catalanes i la seva participació en competicions oficials internacionals. També que aquest desig no n'amaga un d'inversament proporcional vers la selecció espanyola, és a dir, que la selecció espanyola no em genera animadversió (sí l'actitud d'alguns esportistes i, sobretot, alguns dels seus dirigents...). Aquesta entrada la faig tot lamentant-me de l'infortuni del porter Albert Jorquera, qui després de la lesió haurà de, segurament, guanyar-se les garrofes fora del FCB. Haurà de negociar estant inactiu... L'hi desitjo molta sort per aquest 2008 tan decisiu per ell. Per cert, demanarà el President del Barça a la Federació Catalana de Fútbol (magníficament dirigida per Jordi Roche) el mateix que ha demanat a altres federacions quan jugadors blaugrana s'han lesionat amb la respectiva selecció?.

pd7: El ciclista nascut a Sarrià de Ter Carles Torrent ha estat operat ja dues vegades... confiem que no s'esvaeixi l'horitzó dels JJOO de Pequín... Ànims Carles!