Halloween es queda

No sé si en Marrameu torra castanyes segueix a la vora del foc, però ja fa uns anys que no li'n peta cap als morros, que abans de la castanya el Halloween l'ha mort!

El cinema i les sèries fa anys que van plantar la llavor i, com amb altres celebracions d'importació americanes, la publicitat i el consumisme han fet la resta. El Halloween ja forma part de les nostres celebracions familiars a casa i populars als carrers, coexistint amb la depauperada castanyada, menys atractiva comercialment, menys divertida, més carrinclona...

Podem lamentar-nos-en i maldar per aquesta assimilació, però tard o d'hora arriba el dia que una cara coneguda i amiga, convenientment pintada per a l'ocasió, truca a la porta de casa i et dispara l'inevitable "truc o tracte!"

Potser en comptes d'omplir-los la carbassa de llaminadures caldria fer-ho de castanyes, fusionant així les dues tradicions, la nostrada i la importada. Al capdavall la castanyada es mantindrà viva mentre hi hagi qui vulgui celebrar-la, com el català mentre qui el vulgui parlar o el tió qui el vulgui seguir picant mentre li tanquem la xemeneia al Pare Noel.

Halloween es queda perquè, d'una o altra manera (per acció o omissió, per activa o per passiva), això ho hem volgut, i ja ho diu la dita i la saviesa popular, si no pots amb l'enemic, uneix-t'hi. Diuen que l'altre dia van veure en Marremeu torra castanyes, que matem any rere any des de fa dècades i dècades a cops de castanyes, celebrant el Halloween a la Zombie Walk de Girona...