El retorn del Barça

Tenim una bona notícia i una de dolenta. La bona és que el Barça torna a competir contra grans equips; la dolenta és que el Barça encara no els guanya!

L'arribada de Xavi com a entrenador, tal dia farà un any, va suposar un revulsiu per l'equip i l'afició, tot i que els resultats tampoc van acompanyar del tot i la temporada passada es va tancar en blanc. L'estiu ha permès, palanca a palanca, refer i renovar la plantilla per pujar-ne el nivell esportiu i competitiu i els resultats, també les sensacions, són molt més positives en aquest inici de temporada.

El partit contra el Bayern de Munic de la Lliga de Campions era la primera prova de foc seriosa, una prova de nivell contra un dels millors equips d'Europa, alhora que bèstia negra del Barça. El Barça podia haver guanyat el partit tan sols tenint una mica més d'encert a la primera part, penal no xiulat (ni revisat per VAR!) a banda; però el risc de perdonar és justament el que va passar, que amb una fulgurant sortida dels alemanys a la segona part, en qüestió de minuts van fer dos gols i quasi sentenciar el partit, que aquest Barça ha millorat molt però encara té ferides recents...

El grup del Barça a la Champions League és dels exigents i el proper doble enfrontament amb l'Inter de Milà marcarà el seu camí en aquesta fase de grups; si guanya els dos partits podrà respirar i acaronar la classificació; en cas contrari caldrà serrar de nou les dents.

El Barça torna a competir i aquesta és una magnífica notícia; només així podrà tornar a guanyar grans partits, partits en camps complicats i tornar a aixecar títols. El retorn del Barça s'ha forjat als despatxos, certament, i sobretot s'està cimentant amb una gestió del vestidor i la plantilla atrevida i valenta de Xavi, que anys enrere era el metrònom de l'equip al camp, i ara ho és a la banqueta.

Tenim una bona notícia i una de dolenta. La bona és que el Barça torna a competir contra grans equips; la dolenta és que el Barça encara no els guanya! En aquestes situacions podem veure el got mig ple o mig buit; venint d'on venim, és evident que el got s'està omplint...