"Me sobren paraules", cantaven els Antònia Font, i ja fa temps que a tots nosaltres ens falten adjectius per a definir, dia sí dia també, el joc de Messi!
Quin adjectiu podríem utilitzar per descriure i definir el golàs de falta que Messi va marcar aquest dimarts, en les semifinals anada de la Champions contra el Liverpool?
El problema amb Messi és que el desgast d'adjectius qualificatius és constant any rere any, i ja pot guanyar més o menys títols una temporada, que sempre es manté a un altíssim nivell!
Per molts el deu és Déu (D10S, si voleu) i el Camp Nou, mal li pesi a Jürgen Klopp, és el seu temple!
Orfes d'adjectius, ni que sigui per excés d'ús, i per evitar la reiteració, podríem convenir que al llarg de la seva vida esportiva Messi ha cultivat un gran talent, que possiblement primer va començar com apuntava Montesquieu, "el talent és un do que Déu ens fa en secret, i que nosaltres revelem sense saber-ho", i que durant anys i anys s'ha anat forjant i consolidant de la manera que l'han descrit, entre d'altres, talentosos de renom, com Honoré Balzac ("no hi ha gran talent sense gran voluntat") o Francisco Umbral ("el talent, en bona mesura, és una qüestió d'insistència").
Al capdavall fins i tot el Messi exterminador d'adjectius és terrenal, però sublima tant en el seu particupar talent que fins i tot nosaltres mateixos ja l'hem expulsat de la Terra i enviat, divinament, a l'Olimp, amb la resta de Déus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada