Sembla que la vida de Luis Rubiales es redueix, fins i tot defineix, per moments a una simple qüestió d'ous; quan no se'ls toca ostensiblement, se'n serveix i amb un parell fa un petó no consentit a una jugadora o, si no, com l'altre dia, li'n llencen un parell, en aquest cas, de gallina...
Luis Rubiales ha tornat a ser notícia, amb uns ous com a protagonistes. En una presentació del seu llibre (Matar a Rubiales), en el que intenta reescriure el relat (victimista?) del petó no consentit a Jenni Hermoso, es va trobar de sobte esquivant un parell d’ous, llançats, vam saber-ho després, pel seu oncle. Sí, pel seu propi oncle, de qui el mateix Luis Rubiales va dir que no està gaire bé del cap... L'escena, tant grotesca com simbòlica, va acabar amb Rubiales abraonant-s’hi instintivament, després d'intentar esquivar els ous, com si l'impuls fos més fort que la dignitat. A Rubiales el van aturar, mentre se'n diuen el seu oncle, que marxava insultant-lo...
L'incident, cal reconèixer, té força narrativa: la nova essència del mascle ibèric, que petoneja jugadores i es toca els ous sense pudor, rep un parell d'ous d'un familiar a la presentació del llibre que representa, per ell, el descàrrec (no fa pinta que de reparació) de la seva conducta vergonyosa. És impossible només veure una vegada l'escena, són tants els matisos que conté; i més si hi sumem les seves declaracions posteriors, en les que venia a dir que si no l'aturen, segurament ara estaria detingut i pendent de judici, qui sap si per haver rebentat els ous del seu oncle...
Els ous que li va llançar el seu oncle no només li van tacar la camisa, sobretot li van tacar l'orgull i aquesta façana d’arrogància ("No dimitiré!") i d'autojustificació que ha intentat mantenir des del mundial, presentant-se com una víctima del feminisme. Més que quins ous, li diria "quins pebrots!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada