Les Falles de València, salvant les distàncies com les "chirigotas" de Cadis, són un gran termòmetre de la realitat, en la mesura que la crítica, la ironia i fins i tot la sàtira són part intrínseca de la seva naturalesa. A les Falles de València d'enguany els efectes de la dana hi són ben presents, tant els efectes de solidaritat (sols el poble salva al poble) com els polítics per la mala gestió, centrats sobretot tot i que no exclusivament, en la figura del president Mazón.
A l'exposició de ninots n'hi havia un dedicat al president valencià amb aquest text que l'acompanyava:
Eixe privilegi has perdut
Per estar tantes hores
Aquell dia desaparegut
Ja no eres molt honorable
I sempre a l'esquena portaràs
Haver deixat les funcions
I al teu poble abandonat
I per això sempre serás
Mazón el SOCARRAT"
Mazón, però, no només té la capacitat que no mullar-se quan plou, tampoc sembla que s'hagi de cremar (socarrar) gaire, ara, amb l'acord amb Vox per aprovar els pressupostos de la Generalitat valenciana.
Lluny d'assumir responsabilitats, Carlos Mazón segueix amb la seva fugida endavant, defugint responsabilitats polítiques i mirant d'esquivar les judicials, atribuint-se un indult que el poble, o si més no una important part del poble valencià, li nega, i que Vox li serveix en safata de plata.
Avui les Falles de València cremaran i el foc, a banda de donar la benvinguda a la primavera, no servirà, lamentablement, per fer la neteja que necessita el País Valencià... bé, perdó, la Comunitat Valenciana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada